21 de maig de 2019
21.05.2019

El procés i les municipals impulsaran la participació a les eleccions europees

Els experts consideren que hi haurà un increment de vots en els comicis, caracteritzats per la seva baixa participació El vot independentista es mobilitzarà més perquè s'obre una altra oportunitat per «donar suport a Puigdemont i Junqueras», mentre que l'unionista no té cap al·licient extra

21.05.2019 | 00:28
Imatge d'arxiu de Puigdemont i Junqueras, que encapçalen cadascun una llista.

Els experts vaticinen un increment de vots en les pròximes eleccions europees. Primer, perquè coincideixen amb les municipals. I, segon, per l'efecte Puigdemont i Junqueras. La participació a unes eleccions europees sempre ha estat molt baixa. En els darrers comicis, el 2014, va votar a la província de Girona un 47,28% de la població, i a les del 2009, només un 34,59%. En l'àmbit català es van donar uns resultats gairebé idèntics.

«Les europees són les eleccions que tenen l'índex més baix de participació perquè el ciutadà dona poca rellevància a aquest vot», afirma el professor titular de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Reniu. Enguany, però, aquests resultats podrien créixer.

Quan les europees coincideixen amb altres processos, sempre es beneficien d'un increment de participació. Segons el professor de Ciència Política de la UdG Salvador Martí, aquests comicis «sempre s'intenten ajuntar amb altres eleccions perquè arrosseguin més vots». Aquest any, coincideixen amb les municipals i en 12 comunitats, també amb les autonòmiques.

A Catalunya, en aquest escenari, hi juga un altre fenòmen clau: el procés independentista amb Carles Puigdemont, que encapçala Lliures per Europa (on s'inclou Junts per Catalunya), i Oriol Junqueras, que lidera Ara Repúbliques (on s'inclou ERC). «És evident que la conjuntura política, amb un cap de llista exiliat i l'altre empresonat, fa fàcil de preveure que hi hagi un increment rellevant de participació», afirma Reniu.

Ara bé, el que farà créixer aquest percentatge serà el vot independentista. «Els unionistes o constitucionalistes no se sentiran especialment cridats a votar perquè no tenen incentius més enllà dels habituals en unes eleccions europees», explica Reniu. És a dir, que no hi haurà una crida a votar en contra de Puigdemont o Junqueras. En canvi, per als independentistes les eleccions europees seran «una manera més de donar suport als polítics».

Una idea que també comparteix el consultor en comunicació Pau Canaleta. Explica que el factor Puigdemont serà més determinant que Junqueras. «La novetat és la presència de l'expresident de la Generalitat, que no es presenta a uns comicis des de les eleccions autonòmiques del 21-D del 2017», explica Canaleta. En canvi, Junqueras ja es va presentar a les passades eleccions generals.

Reniu creu que la participació podria créixer uns 10 o 15 punts, i Canaleta, uns set o vuit punts. En tots dos casos se superaria el 50% de participació. A aquesta teoria també s'hi uneix Martí, que afirma que aquestes eleccions seran «excepcionalment participades». El professor de la UdG posa sobre la taula el vot creuat. «Està per veure si la gent votarà el mateix a les municipals que a les europees, ho haurem d'estudiar», explica.

La distància amb Europa

Sempre que hi ha eleccions europees, els motius per anar a votar són per qüestions internes, no per política europea. «Les eleccions europees sempre són utilitzades com l'oportunitat per expressar el malestar amb el govern del país», explica Canaleta.

Així va passar en els últims comicis, el 2014. «Aquestes es van celebrar després del 15-M del 2011, la gent estava molt descontenta amb el govern i va haver-hi una notable participació», explica Martí. Va ser en aquestes eleccions on Podem va treure cinc eurodiputats, «un fet revulsiu», explica, ja que eren els primers comicis en què es presentava la formació política.

Aquestes eleccions a Espanya seran vistes com una segona volta per reafirmar o no els resultats de les generals celebrades el 28 d'abril. A França, seran vistes com un plebiscit sobre Emmanuel Macron després de les reivindicacions de les Armilles Grogues. A Itàlia, els resultats podrien mostrar un reforçament o no sobre Matteo Salvini. «Tot sempre té una lectura interna», afirma el consultor en comunicació.

Hi ha petites excepcions. És el cas dels refugiats, una qüestió europea que ha incidit molt en la política interna d'Itàlia. Les onades emigratòries que ha rebut aquest país han generat malestar entre el Govern italià i les institucions europees.

D'aquest tema en parla la professora de Dret de la UE a la UdG Mariona Illamola. Explica que moltes vegades es ven el discurs que la UE no actua davant de casos imporants, però la realitat és una altra. «La Comissió Europea va fer un intent perquè els estats estiguessin obligats a acollir persones, i els estats ho van aprovar però no ho han complert. La culpa és dels estats en particular, no de la UE, com es diu», afirma contundent Illamola.

Segons la professora, aquesta mala informació que es ven de les institucions europees fa que la gent es distanciï d'Europa. «El discurs que ens arriba per part dels polítics nacionals és que tot allò bo ho fan ells; i allò dolent, ho obliga Europa», apunta. «Necessitem que els polítics expliquin a la ciutadania que mesures com l'eliminació del roaming les decideix Europa», afegeix.

D'altra banda, Canaleta explica que la gent no va a votar a les europees pel sistema de votació. «Qui guanyi a Catalunya tindrà més o menys representants a Europa però qui acabarà sent president de la Comissió Europea dependrà dels resultats de molts altres països», explica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook