Aquestes properes eleccions municipals del 26 de maig es presenten amb un factor singular que pot incidir i tensar el resultat i els nous consistoris que es constitueixin. Es tracta del problema derivat de l'amenaça ambiental i paisatgística que afecta el litoral gironí, els nombrosos projectes urbanístics en tràmit i els planejaments urbanístics vigents amb creixements desmesurats i molt agressius per al territori.

La Costa Brava està en perill. Una onada de formigó pot acabar sepultant-la i destruint, de manera irreversible, els seus valors naturals, ambientals i paisatgístics si no s'hi posa remei.

I correspondrà als alcaldes i regidors escollits prendre, d'una vegada per totes, partit i decidir si pensen reaccionar i impulsar la revisió dels planejaments urbanístics per reduir els creixements i per modificar-los i impedir els prop de 250 nous sectors urbanitzables previstos als irracionals i insostenibles planejaments vigents; o bé si pensen continuar sense fer res, i assistir a la destrucció lenta i progressiva del nostre litoral.

Els àmbits de s'Antiga, Aiguafreda i els Jardins de Sa Riera Living a Begur, Sa Guarda a Cadaqués, la Pineda d'en Gori a Palamós, la Riera de Molinets a Santa Cristina d'Aro, la macrourbanització de Pau, La Morisca a Tossa de Mar, Aigua Xelida, la muntanya de Sant Sebastià i Cap Roig a Palafrugell, els sectors urbanitzables de la platja de Pals i de Llançà, així com la prolongació de l'autopista del Maresme fins a Lloret són tan sols alguns exemples.

Cada partit s'haurà de pronunciar i dir si es posiciona a favor del clam ciutadà, impulsat per la Plataforma SOS Costa Brava i les més de 30 entitats ecologistes i de defensa del territori adherides, o si volen mantenir l' statu quo i els interessos d'alguns promotors i de determinats propietaris del sòl. Els equilibris i les mitges tintes, les excuses en qüestions tècniques, en la impossibilitat d'actuar, en el fals mite dels drets adquirits en matèria d'urbanisme i de les indemnitzacions milionàries o en preteses seguretats jurídiques inamovibles no es podran mantenir més.

La intervenció del Govern de la Generalitat, amb l'aprovació de la moratòria urbanística a la primera línia de litoral ha permès solucionar provisionalment la situació. Però té data de caducitat. I els ajuntaments i els nous consistoris hauran de prendre decisions. Volen transformar la Costa Brava en una nova Marbella, en un Benidorm, o en una costa de Llevant reblida per l'edificació -com està passant darrerament a marxes forçades al nostre preciós litoral-, o es comprometen definitivament a defensar-la i a preservar-la? Aquesta és la qüestió.

I mentrestant, dues grans amenaces posen en perill la Costa Brava des del nord i el sud. D'una banda, la destrucció del paratge de Sa Guarda a Cadaqués amb el seu excepcional patrimoni cultural tradicional de la pedra seca per construir l'enèsima urbanització de segones residències. I de l'altra, l'autopista de la Costa Brava, amb l'entrada d'aquesta macrovia a 3 carrils fins a Lloret de Mar i amb la destrucció de 60 hectàrees (ha) de bosc. Aquest és el nou cavall de Troia que posa en perill el conjunt de la Costa Brava, ja que un cop a Lloret, qui aturarà ja aquesta desmesurada infraestructura viària que malmetrà el nostre territori i desfigurarà irreversiblement tots els indrets per on es projecta?

La situació de la Costa Brava és la de la «tempesta perfecta»: tot el capital del món amb tots els fons internacionals han fixat el seu objectiu a adquirir terrenys i urbanitzar la Costa Brava, i tots els rics del món són el nou mercat àvid de fer negoci i especular.

Capitals de tota mena i d'orígens poc clars s'han abocat i continuen abocant-se sense cap control ni supervisió en l'adquisició de sòl i en la promoció immobiliària i edificació a la costa. I els planejaments vigents són la màxima amenaça per al nostre litoral. Planejaments insostenibles, presidits per creixements immotivats, excessius i irracionals, i una visió desenvolupista impulsada fins a la data per polítics i funcionaris poc o gens sensibles amb la sostenibilitat ambiental.

Centenars d'hectàrees seran transformades i urbanitzades si no s'actua.

Algunes dades dels planejaments vigents: a Pals, 19 sectors urbanitzables i 28 unitats d'actuació en sòl urbà amb potencial de més de 1.000 nous habitatges, només a la platja de Pals. A Begur, 21 sòls urbanitzables i 37 polígons en sòl urbà que suposaran urbanitzar 113 hectàrees més. A Palafrugell, 18 urbanitzables amb un potencial de 1.604 habitatges nous i 74 polígons urbans. A Calonge, 6 urbanitzables amb afectació a 65,5 ha i 1.469 nous habitatges. A Castell-Platja d'Aro, 9 sectors urbanitzables de 66 ha amb previsió de fer 813 habitatges. A Palamós, 11 urbanitzables i 33 polígons de sòl urbà. I a Lloret de Mar,13 sòls urbanitzables amb un potencial de 2.545 habitatges.

El llistat seria inacabable i el potencial de construcció/destrucció massiva dels plans en vigor és inqüestionable.

Fins avui, 22 alcaldes han fet ben poc, o res, per modificar les coses des que la Plataforma SOS Costa Brava va fer el crit d'alerta el passat 4 d'agost de 2018.

Aparentment la decisió hauria d'estar presa: 22 consistoris s'han anat sumant recentment al projecte de candidatura per declarar la Costa Brava Reserva de la Biosfera, impulsada per la Diputació de Girona davant la UNESCO.

Aquesta decisió hauria de tenir conseqüències, transcendència i contingut.

Una Costa Brava que sigui Reserva de la Biosfera, per lògica, coherència i sentit comú, hauria de voler dir planejaments urbanístics sostenibles, preservar les cales, els penya-segats i les platges, conservar i protegir els boscos, el sòl agrícola i els connectors naturals, catalogar el patrimoni arquitectònic cultural i tradicional de la pedra seca i els elements d'interès, gestionar racionalment l'aigua, adoptar mesures de preservació dels aqüífers contaminats, impedir l'ampliació i la nova construcció de granges de porcs, posar fi al procés de contaminació del sòl per nitrats, impedir la sobrepesca i l'ampliació dels ports, preservar els fons marins o gestionar els espais d'interès natural.

Caldrà també que els ajuntaments de la Costa Brava creïn i constitueixin per fi les Reserves de Patrimoni de sòl per ser preservat, previstes a la legislació urbanística des de fa anys, i destinin fons per a l'adquisició de terrenys amb valors naturals amenaçats.

Com a la famosa pel·lícula de Steven Spielberg Salvar el soldat Ryan, on l'objectiu principal era treure del conflicte bèl·lic un protagonista amagat que no apareix fins al final, en opinió de SOS Costa Brava i de les entitats ecologistes i de defensa del territori que l'integren, el gran repte electoral de les eleccions municipals d'aquest 26 de maig és salvar la Costa Brava.

Ens hi juguem molt: la nostra qualitat de vida, el medi natural, la identitat d'uns paratges bellíssims i d'una costa batejada fa molts anys com el «paradís blau». Ens hi juguem també boscos, els penya-segats i els paisatges que són patrimoni de tothom.