Esquerra Republicana, amb Ernest Maragall al capdavant, ha guanyat per primera vegada les eleccions municipals a Barcelona, tot empatant a 10 regidors amb Ada Colau (Barcelona en Comú). A continuació se situa el PSC de Jaume Collboni, amb 8 representants, seguit de Manuel Valls (Cs), que ha obtingut 6 regidors. En canvi, Junts per Catalunya ha caigut de segona a cinquena força i s'ha quedat només amb cinc regidors, la meitat dels que tenia CiU. En aquest cas, el candidat era Joaquim Forn, però qui ha fet la campanya efectiva ha estat Elsa Artadi. La darrera força en entrar ha estat el PP de Josep Bou, amb dos representants. En canvi, la CUP desapareix de l'Ajuntament i el projecte de Jordi Graupera, Barcelona Capital-Primàries, no ha aconseguit representació.
Colau i Maragall van anar frec a frec durant bona part de la nit, amb un lleuger avantatge pels comuns fins que, amb el 70% escrutat, ERC es va situar en primera posició. D'aquesta manera, els republicans han aconseguit ser per primera vegada la llista més votada a la capital catalana, amb més de 158.000 vots i 10 regidors, el doble del que els republicans van obtenir el 2015. La victòria de Maragall, però, s'ha produït per un estret marge de vots, ja que Colau ha aconseguit també 10 representants (un menys dels 11 que va obtenir el 2015) i més de 153.000 vots.
El PSC, per la seva banda, ha millorat considerablement resultats, tot passant de 4 a 8 regidors i pujant de cinquena a tercera força gràcies a haver sumat més de 136.000 paperetes. D'aquesta manera, tot apunta que la força liderada per Jaume Collboni tornarà a tenir un paper rellevant a l'Ajuntament barceloní.
En canvi, l'efecte «Manuel Valls» no s'ha deixat notar massa, ja que la llista de l'exministre francès, vinculada a Ciutadans, ha obtingut sis regidors, tan sols un més dels que tenia fins ara el partit taronja. En aquest cas, s'ha emportat gairebé 98.000 sufragis, un 13% del total. Valls, doncs, es queda com a quarta força i molt per sota de les seves expectatives.
Una de les grans patacades de la nit a la capital catalana, però, l'ha rebut Junts per Catalunya. La candidatura, que malgrat estar encapçalada per Quim Forn ha estat personificada en Elsa Artadi, ha rebut només uns 77.000 vots que li han suposat 5 regidors, mentre que l'antiga CiU n'havia aconseguit 10 l'any 2015. Fracàs, doncs, del projecte postconvergent a la capital catalana.
Finalment, el PP ha estat l'última força a entrar, amb 37.000 paperetes i dos regidors, un menys dels que ha tingut en aquest mandat. Tot i això, veient la desfeta dels populars en altres ciutats catalanes -Girona, sense anar més lluny-, es pot considerar que han aconseguit aguantar bé el tipus.
En canvi, una de les altres grans patacades de la nit se la va emportar la CUP, que en aquesta ocasió estava encapçalada per Anna Saliente amb les sigles Capgirem Barcelona-Amunt. L'esquerra independentista ha aconseguit només 28.000 sufragis (un 3,88%), de manera que ha perdut els tres regidors que tenia i s'ha quedat sense representació municipal.
Qui no ha aconseguit entrar, tampoc, ha estat el projecte Barcelona Capital-Primàries, encapçalat per Jordi Graupera, que s'ha quedat amb només 27.500 vots. Tampoc Vox ha aconseguit fer-se un forat en el consistori barceloní, ja que ha recollit tan sols 8.500 sufragis.
Tots aquests resultats s'han obtingut amb una participació del 66,12%, sis punts per sobre de l'obtinguda en els comicis de 2015.
