El PSOE va aconseguir ser el partit més votat a totes les autonomies que van celebrar eleccions excepte a Navarra i a Cantàbria, però no aconseguirà sumar amb l'esquerra per fer-se amb el Govern de la Comunitat de Madrid, que podrà mantenir el PP pactant amb Ciutadans i Vox. Els socialistes mantenen i amb majoria absoluta Extremadura i Castella-la Manxa, així com Illes Balears i Astúries mitjançant pactes d'esquerra, però poden perdre Aragó si el PP encapçala un acord de la dreta. L'única opció seria un pacte PSOE-Ciutadans, que serà aquí clau per mantenir el govern en mans socialistes o donar-lo al PP.

Els populars per la seva banda mantenen la Comunitat de Madrid, així com el Govern de Castella i Lleó i el de Múrcia, recolzant-se en Ciutadans i, en el segon cas, també en Vox. Només perden La Rioja, que passa a mans del PSOE, i poden tornar a governar a Aragó, de manera que la formació de Pablo Casado perd a totes les autonomies però salva el poder autonòmic després de la patacada de les eleccions generals.

D'aquesta forma, el PSOE va obtenir una clara victòria a les eleccions autonònomiques en imposar-se en deu de les dotze comunitats en les quals es van celebrar ahir comicis, però amb un regust agredolç en existir la possibilitat que Ángel Gabilondo no governi a la Comunitat de Madrid, on va obtenir una victòria que podria ser insuficient si pacten el PP, Ciutadans i Vox perquè governi Isabel Díaz Ayuso. Així, el PSOE va obtenir 38 diputats, un més que fa tres anys, mentre que el PP, tot i quedar-se amb 30 i perdre'n 18, podria governar l'autonomia. Per a això, hauria d'obtenir el suport de Ciutadans, que va aconseguir 26 representants, nou més que en els anteriors comicis, i de Vox, que va irrompre amb 11 diputats. Per part seva, Más Madrid va obtenir 20 representants i Podem es va quedar amb 7.

A Navarra, va guanyar Navarra Suma, però la clau de l'Executiu està al PSN, que podria intentar un govern recolzant-se en Geroa Bai, Podem i IU. A Cantàbria seguirà governant el PRC amb el PSOE i a les Canàries es pot formar un Executiu encapçalat per Coalició Canària amb el PP, deixant fora el PSOE.

A les Balears, el PSIB va aconseguir 19 escons amb el 27,5% dels vots, seguit del PP, amb el 22,12% dels sufragis i 16 parlamentaris, i Unides Podem, que va obtenir 6 diputats i el 9,86 per cent dels vots. A continuació, es va situar Ciutadans, amb 5 escons i el 10,06% dels vots; MÉS per Mallorca, que va obtenir quatre diputats i el 9,04% de vots; Vox, tres diputats i el 8,27%; El PI, tres diputats i el 7,29% de vots; MÉS per Menorca, dos diputats i l'1,24 per cent dels sufragis; i GxF, amb un diputat i el 0,32 per cent dels vots.

A Canàries, els 25 diputats del PSOE, al costat dels 5 de Nova Canàries (NC) i els 3 de Podem es queden a 3 diputats dels 36 necessaris per a la majoria absoluta d'un hemicicle format per primera vegada per 70 diputats. Això podria permetre que Coalició Canària (CC), amb 21 escons, articulés una majoria suficient per seguir governant, encara que això requeriria el concurs de gairebé la totalitat de la resta de partits. El PP sumaria 11 diputats, per 3 d'Agrupació Socialista Gomera (ASG) i 2 de Ciutadans (Cs).

A Aragó, el PP, amb 16 diputats, Ciutadans (Cs), amb 12, Partit Aragonès, amb 3 escons, i Vox, també amb 3 representants, podrien conformar govern, ja que junts sumen 34 escons, la majorista absoluta. El PSOE va ser és el partit més votat, i va aconseguir 24 diputats. Amb Podem-Equo, CHA i IU, es quedaria a un escó de la majoria absoluta, encara que podria també arribar a un pacte amb Cs. Vox irromp al Parlament autonòmic amb 3 escons, i el 6,04% dels sufragis.