El PSOE ha guanyat les seves primeres eleccions al Parlament Europeu des de l'any 2004, amb un 32,82 per cent de vots que el consoliden com la primera força política i que es convertiran en 20 escons, sis més que els actuals. El PP ha estat segon, amb 20,12 per cent dels vots i 12 escons, un resultat sis punts pitjor que el 2014 però que allunya el temut sorpasso per part de Ciutadans, vuit punts per sota, amb el 97,38 per cent escrutat.
La simultaneïtat de les dues eleccions ha beneficiat especialment la participació en els comicis europeus, que habitualment queda per sota del 50% quan se celebren sense coincidir amb cap altra consulta electoral. Aquesta participació rècord en els comicis al Parlament europeu s'ha produït a totes les comunitats espanyoles, en algunes de les quals també s'han celebrat eleccions autonòmiques, i així al conjunt d'Espanya ha augmentat un 18,5%, en votar gairebé 6 milions més de persones que el 2014. Malgrat el gran augment de participació en tots dos comicis, aquests índexs queden lluny del 77,6% de votants que es van registrar en les passades eleccions generals del 28-A.
En la pròxima Eurocambra hi haurà vuit forces polítiques espanyoles. Ciutadans tindrà 7 escons, Unides Podem 6 i Vox 3. La resta seran per a candidatures nacionalistes: Ara Repúbliques (ERC, Bildu i BNG) tindrà 3 escons, Lliures per Europa (la candidatura de Carles Puigdemont) 2 i Coalició per una Europa Solidària (on estan PNB i CC) 1.
No obstant això, a Catalunya, la candidatura que lidera Oriol Junqueras (Ara Repúbliques) ha quedat tercera i la victòria ha estat per la que lidera l''expresident' Carles Puigdemont, amb un 28,53 per cent dels vots (gairebé 8,5 punts més que CiU el 2014).
A Catalunya, ERC ha quedat també per darrere del PSC, encara que per tot just 32.000 vots, amb el 99,08 per cent escrutat en la comunitat. Els socialistes pugen vuit punts des de 2014 i aconsegueixen un 22,13 per cent de suports, enfront del 21,18 per cent d'ERC.
Ciutadans puja des de 2014
Amb el 97,38 escrutat en el conjunt d'Espanya, Ciutadans aconsegueix el tercer lloc, amb un 12,2 per cent dels vots i 7 escons, molt per sobre dels seus resultats de 2014 (2 escons) però amb un guany de solo un escó si es compara amb la suma de Ciutadans i UPyD, que per a aquesta cita ha aconseguit un acord amb la formació 'taronja'.
Pitjor li ha anat a Unides Podemos, quarta força amb un 10,06 per cent i 6 escons, 5 escons i 8 punts percentuals menys dels que van aconseguir en 2014, per separat, els de Pablo Iglesias i L'Esquerra Plural, avui integrats en la mateixa candidatura.
Vox, que es va estrenar com a força política en 2014 i en aquella ocasió es va quedar a les portes de l'Eurocambra, ha aconseguit un 6,21 per cent de vots i 3 escons. Els seus suports suposen una caiguda de 4 punts respecte a les generals de l'abril passat.
Igual que en les eleccions generals, al PSOE li ha beneficiat la divisió del vot de la dreta. Sumats, els suports a PP, Ciutadans i Vox superen els 8,3 milions de vots i el 38,53 per cent dels sufragis emesos.
La sisena força política en el conjunt nacional -en les europees tota Espanya és circumscripció única- ha estat la coalició Ara Repúbliques, que agrupa ERC, Bildu i BNG. El seu 5,68 per cent de suports i 3 escons pràcticament igualen les xifres que van obtenir en 2014 -llavors anaven en candidatures diferents.
La candidatura de Puigdemont ha obtingut 1,01 milions de vots, d'ells 978.637 a Catalunya. JxCat ha concorregut en solitari i no en coalició amb altres forces nacionalistes com és habitual en les eleccions europees, precisament per ser de circumscripció única.
La vuitena força en el còmput nacional, i primera al País Basc ha estat Coalició per una Europa Solidària (PNB, Geroa Bai, CC i Compromís per Galícia) amb un 2,71 per cent i 1 escó. En 2014, l'avui extinta CiU, PNB i CC havien aconseguit tres escons presentant-se junts.
No obstant això, Compromís per Europa, liderada per Compromís i en les quals participa En Marea, s'ha quedat fora de l'Eurocambra, igual que el animalista PACMA, que se situa com a primera força extraparlamentària amb 285.000 vots.
Sánchez celebra la victòria
El president del Govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va comparèixer a la seu de Ferraz per agrair la victòria del PSOE a aquestes eleccions europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig, i per emplaçar el PP i Cs a aixecar els vetos al seu partit i no deixar aquelles comunitats i ajuntaments on poden governar a mans de Vox.
En una nit agredolça a la seu socialista pel resultat a la ciutat i la Comunitat de Madrid, va prometre que els alcaldes, els presidents autonòmics i la delegació del PSOE a Europa «defensarà els interessos d'Espanya, de la majoria social de tots els municipis, CCAA i del conjunt del país a les institucions europees». Va recordar que el partit socialdemòcrata serà la primera força al Parlament Europeu, i va apuntar que ara els socialistes tenen la «responsabilitat» de construir «una alternativa» a les polítiques de retallades.
El president espanyol va voler deixar clar des del primer moment que el PSOE és el vencedor d'aquests comicis, fet que al seu entendre demostra que «els espanyols comparteixen l'anàlisi, el diagnòstic i les receptes que estem fent des del govern d'Espanya en l'àmbit de la convivència, l'interès social i la regeneració».
En aquest punt va recordar que allà on el PSOE no pugui governar no ho farà per l'existència d'un pacte del PP i Cs amb la ultradreta, i va recordar que és «responsabilitat» d'aquestes formacions deixar Vox fora de les institucions. Fer el contrari, va advertir, «no serà entès a Europa per part de partits liberals i conservadors».
Per aquest motiu va apel·lar a les dues formacions perquè aixequin els cordons sanitaris respecte al PSOE. «Hem d'atorgar un horitzó d'estabilitat per garantir avenços en convivència i justícia social», ha dit perquè «els espanyols jan dit clarament que ha de governar el PSOE i cal deixar a una banda la dialèctica electoral», va dir.
Sánchez va comparèixer passades les 12 de la nit amb tota la seva executiva al darrere i amb el cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Josep Borrell, que va assegurar que treballarà per «una Europa social, digital i ecològica»
Un discurs calcat al del president espanyol, que va assegurarque els socialdemòcrates europeus construiran «una Europa de les oportunitats» per convertir la digitalització en una «oportunitat» i no una «amenaça» i per la «igualtat de gènere».
Per la seva parta la cap de llista d'Unides Podem Canviar Europa al Parlament Europeu, María Eugenia Rodríguez Palop, va assenyalar que la seva formació hauria desitjat un millor resultat i atribueix la mala dada, sis escons, «a aquest efecte arrossegament» del PSOE al qual «l'ha afavorit tenir el control de les institucions». En roda de premsa en la seu electoral d'Unides Podem, Palop, que va comparèixer al costat de les candidates Sira Rego (IU) i Idoia Villanueva (Podem), va apuntar que continuen valorant positivament la coalició de la formació 'morada' amb Esquerra Unida. El 2014, anant per separat, l'Esquerra Plural va aconseguir sis escons i Podem va irrompre amb cinc.
