28 de maig de 2019
28.05.2019

Girona ha votat canvi

28.05.2019 | 00:31

Analitzant els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques arreu d'Espanya, dues premisses són fonamentals per explicar-los: la importància de la implantació al territori -existència d'una organització que funcioni i estigui socialment arrelada-, i que hi hagi conflictes interns. La primera explica la resistència del PP i la frenada de Cs en el seu assalt al lideratge de la dreta. La segona -el caos al món Podem i Comú-, la pèrdua de les alcaldies de Madrid i Barcelona i no poder recuperar per a les esquerres el govern de la Comunitat de Madrid, entre d'altres.

A Madrid, i a molts altres llocs d'Espanya, el món Podem s'ha esquerdat i han competit la cúpula del partit -o alguna dissidència radical- amb els seus antics aliats amb resultats desastrosos a la capital, a Saragossa... i, també, a Barcelona. Cert, el vent bufa favorable al socialisme, que ha recuperat vot que havia perdut. A Catalunya, retorna al PSC allò manllevat a Ciutadans i Comuns, excepte en llocs molt assenyalats. Però no l'ha recuperat tot. Hi ha un espai a les classes mitjanes i menestrals, urbanes especialment, que se n'ha separat per raons emocionals i serà més laboriosa la seva recuperació.

En conseqüència, el gran perdedor de la nit fou Pablo Iglesias, Pablo Casado salvà el mobles aguantant Madrid i Ribera va veure frustrat el seu propòsit de ser reconegut líder de la dreta. Ni ho és ni ho sembla. Cs pot retornar a una política centrista. O sigui, a recolzar a uns llocs el PP i a d'altres el PSOE. A fer d'oposició i a pactar lleis i resolucions al Congrés de Diputats amb el nou Govern.

A Girona ciutat i a la circumscripció, Junts per Catalunya és el primer partit, però amb una majoria d'esquerres que pot ser alternativa a un govern dels convergents tant a la ciutat com a la Diputació.

Madrenas clama que Girona és independentista. Vol amagar que ha perdut quasi un 3% del vot en una situació que li era favorable: la seva papereta compartia taula amb la de les eleccions europees, on el seu partit ha tret 6.500 vots més que ella. Dit d'una altra manera, 6.500 votants de Junts per Catalunya a les eleccions europees de Girona s'estimaren més no votar-la. Triaren un altre candidat a l'alcaldia. Perd un regidor quan el plenari municipal en tindrà dos més que a l'anterior legislatura. Paral·lelament, PSC i Guanyem, els dos grups que més clarament han manifestat la seva voluntat de canvi, sumen dotze regidors, a dos de la majoria absoluta. La clau la té ERC. ERC no pot apuntalar Madrenas perquè no sumen majoria suficient per aprovar cartipàs i pressupostos –els caldria el suport de Ciutadans–, però sí pot ser motor del canvi amb PSC i Guanyem. Una vegada més, ERC tindrà l'oportunitat de demostrar a quin costat de la balança se situa, si a la dreta o a l'esquerra. Això no té a veure amb identitats, sinó amb persones. De com es tracta els ciutadans. Si a tots igual o amb indiferència cap a la perifèria, on han crescut la pobresa, la desigualtat i l'abandó dels serveis: els talls de llum s'han vist com un problema d'ordre públic i no com una emergència.

A la Diputació, les esquerres -ERC, PSC i Guanyem– tenen una majoria amplíssima i es pot produir el canvi a la presidència. És l'administració més opaca en temps de transparència. Necessita llum, aire fresc i un canvi. No se'ns ha d'escapar que els pactes a les diputacions i el seu govern no s'embasten a l'àmbit local, sinó a les direccions dels partits, però un repàs als resultats explica que ERC té més a guanyar tractant les diputacions de Girona, Tarragona i Barcelona amb el PSC, dins la lògica de l'esquerra, que buscant altres enteses que sols porten contradiccions de polítiques de govern.

No cal subratllar, altrament, que tractant aquestes qüestions sempre és aconsellable la discreció i la prudència, fugir d'infantils afanys de protagonisme que sols serveixen per impedir que es faci el que s'ha de fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook