Examen a les urnes per al pacte entre quatre partits a Figueres

El govern quadripartit de Figueres (ERC, PSC, Guanyem Canviem) es posarà a prova a les urnes en unes eleccions en les quals aquest escenari dels darrers quatre anys i les deu llistes que es presenten auguren un vot fragmentat que obligaria a tornar a buscar els pactes per governar. Els partits majoritaris esperen obtenir vots suficients per garantir una majoria, mentre la resta esperen ser decisius. La neteja, la seguretat, desenvolupar el nou POUM i el trasllat de l’estació de tren són alguns dels temes que centren els programes i debat a la ciutat. 

Junts, amb 8 dels 21 regidors, va guanyar les darreres eleccions. El pacte entre ERC , el PSC, Guanyem i Canviem els va deixar per sorpresa a l’oposició. ERC, amb 5 regidors, el PSC amb 4, Cs amb 2 i Guanyem i Canviem amb un cadascun. El PP es va quedar sense representació. 

L’acord entre les quatre formacions, el «Pacte Republicà de Progrés i Transformació per Figueres», no s’esperava que pogués aguantar quatre anys, en una ciutat on pactes i trencaments han marcat diversos mandats. Jordi Masquef, guanyador de les eleccions, el va titllar del «pacte dels perdedors». I Agnès Lladó va ser investida alcaldessa en un ple on es van viure moments de tensió per la concentració d’un centenar de persones que van rebre els nous integrants del govern amb crits i xiulets . La pròpia Lladó va admetre que no havia estat fàcil l’acord. Però l’han defensat i aguantat fins al final del mandat, contra tot pronòstic dels més pessimistes. 

El que s’haurà de veure és si els figuerencs donaran confiança a les formacions que l’integraven o si qui lidera el govern, ERC, en sortirà reforçada ampliant el resultat obtingut fa quatre anys. 

Agnès Lladó repeteix al capdavant d’ERC remarcant que «vam venir amb un projecte de ciutat sòlid, clar i volem continuar per acabar-lo». També ho fa Pere Casellas al PSC defensant la tasca realitzada perquè «hem fet molta feina, però n’hem de fer molta més» i el lema «La Figueres que avança». Canviem Figueres no es torna a presentar i el regidor Xavier Amiel, s’incorpora a ERC. La CUP es presenta amb Xavier Colomer de candidat. El 2019 h o feia com a Guanyem amb José Castellón amb qui han tingut discrepàncies. Va perdre representació el 2019 que ara vol recuperar i «seguir assumint responsabilitats de govern». Cs torna amb el mateix cap de llista, Héctor Amelló. Aspira a ser una formació «decisiva» i que es pugui evitar un govern amb Lladó i Casellas. El PP es presenta amb Àngela Domènech que incorpora de número dos l’exregidor Diego Borrego. En aquest cas el partit espera recuperar la representació perduda en una ciutat on el PP ha tingut pes en alguns governs. Vox ho fa amb Jordi Vivo que incideix en seguretat i serveis socials i Figueres en Comú Podem-Confluència amb Juan Rosillo, un dels impulsors de la Plataforma d’Afectades i Afectats per la Pobresa i la Hipoteca (PAPH) de Figueres que defensa més polítiques socials i reals.

Junts repeteix amb Jordi Masquef que es presenta «per guanyar les eleccions i governar Figueres» remarcant la vàlua de l’equip de persones que formen la candidatura. La número 4 a les darreres eleccions amb Junts i regidora, Núria Galimany, lidera la nova candidatura Figueres per la República-Moviment Primàries per la independència de Catalunya vinculada a ANC. «Volem estar al plenari municipal per a sumar-nos a les veus dels qui reclamen una Figueres millor», diuen. Lluny de grans promeses i propostes faraòniques.

Una altra nova formació, Figueres Futur, no vinculada a cap partit i associada a la plataforma de candidatures municipalistes de Tots per l’Empordà. En formen part Carles Arbolí, de candidat, Alba Albert i Miquel Fernández, a la llista de Junts el 2019 i que van passar a ser regidors no adscrits. Arbolí defensa que «la ciutadania està cansada dels partits de sempre i de veure com els interessos personal de partit passen per davant dels interessos col·lectius de la ciutat». 

Aquest repartiment d’antics membres de Junts cap a altres formacions planteja la incògnita de si això suposarà a Junts una fragmentació dels seus votants. 

Amb tot aquest escenari sembla evident que, o bé el partit que obtingui la majoria de vots en sortirà beneficiat en el repartiment i molts partits es quedaran fora, o bé el vot quedarà molt repartit i caldrà pactar de nou per obtenir majoria. 

Els partits es mostren oberts, tot i que defensant les línies vermelles, per ideologia o per model de ciutat.

Durant aquest mandat s’ha avançat o tancat temes com la cessió de l’antiga NII, la construcció del l’escola Carme Guash, la reforma de la Casa Natal de Dalí, els talls de llum a la zona oest o la millora de les instal·lacions esportives. Però temes com la seguretat o la gestió de la neteja (amb una vaga d’escombraries recent) continuen generant debat entre els grups. 

En seguretat s’han pres nombroses mesures com ampliar la Guàrdia Urbana i que el regidor de Seguretat, Pere Casellas (PSC) ha defensat davant les crítiques constants d’altres formacions com Cs pels índex alts de delinqüència que manté la ciutat o les ocupacions com les de la Marca de l’Ham. Les formacions continuen posant el punt de mira en millorar la segureta, sumat a les polítiques social.

Però un dels reptes serà el desenvolupament del POUM que inclou el trasllat de l’estació de tren i la millora de l‘entorn amb discrepàncies i diverses propostes ent re els grups. 

Subscriu-te per seguir llegint