Josep Berga repeteix la victòria a Olot però perd la majoria absoluta

Josep Berga s'ha imposat amb molta diferència a Olot però no ha pogut revalidar la majoria absoluta que havia obtingut en les eleccions del 2019, en el seu primer mandat com a alcalde, després de substituir Josep Maria Corominas. Aquells resultats van ser històrics i no s’assolien des de l’època de Pere Macias. Avui en canvi, ha perdut tres regidors i s'ha quedat amb vuit.

Junts topava aquests comicis amb la irrupció de dues candidatures vinculades a l’òrbita convergent que li podien usurpar vots: Olot+ i Activem Olot, encapçalada per Jordi Rubió, antic president d’Unió de Joves a les comarques gironines. Dels dos partits, Activem Olot ha aconseguit entrar a l’Ajuntament amb un regidor. 

La sorpresa de la nit l'ha donat la CUP, que ha passat de ser l’última força més votada a ser la segona, ja que ha doblat els dos regidors que tenia fins a un total de quatre. En els anteriors comicis havia perdut un regidor i aspirava a millorar el seu pes en el plenari i ho ha fet amb escreix. Jordi Gasulla s’estrenava com a cap de llista, tot i que ja tenia experiència com a regidor en aquest mandat, en el qual va entrar fa dos anys.

Seguidament, el PSC ha guanyat un regidor i se situa com a tercera força més votada, amb quatre empatant amb la CUP, tot i que amb un percentatge de vots més baix. Els socialistes han tornat a confiar en l’experiència de Josep Guix, regidor des del 2011 i el més veterà de tots els caps de llista que es presentaven en aquestes eleccions. 

A l’altra cara de la moneda hi ha ERC, que ha baixat de cinc a tres regidors i ha passat de ser la segona força més votada a la quarta. Els republicans estrenaven candidat, Josep Quintana, que tenia una llarga experiència com a regidor i substituïa Anna Barnadas, amb l’objectiu de tenir més suport perquè estaven estancats des de feia dos mandats, però han acabat aconseguint l’efecte contrari.

Finalment, com a novetat, també ha entrat l’extrema dreta de la mà de Vox, que ho intentava per segona vegada consecutiva, aquesta vegada amb èxit. El seu cap de llista, David Plana, entra al plenari amb l’objectiu de «plantar cara» als «vividors incrustats del consistori».

Possibles pactes

Malgrat la pèrdua dela majoria absoluta, l’hegemonia de l’imaginari convergent segueix intacte des del 2011 i s’allargarà quatre anys més. I és que l’últim cop que no van aconseguir la victòria va ser a les municipals de 2007, quan el PSC va quedar primer amb 9 escons pels 7 de CiU. De fet, socialistes i convergents s’han anat repartint les victòries a la capital de la Garrotxa, sovint amb majories absolutes.

En aquesta ocasió, Berga concorria a les eleccions amb una llista continuista, amb la voluntat de consolidar infraestructures i equipaments de futur, entre els quals hi ha la construcció de la piscina municipal coberta, el Centre Cultural i la biblioteca del Carme. Per a poder dur a terme tots aquests projectes, Junts es veu abocat als pactes. Per arribar a la majoria absoluta podria aliar-se amb ERC, el PSC o la mateixa CUP. 

També es dibuixa un altre escenari que podria desbancar Josep Berga de l’alcaldia, en el cas que es produís una aliança entre la CUP, PSC i ERC, ja que també arriben als 11 regidors necessaris per a assolir la majoria absoluta.

Sigui com sigui, el proper govern té a sobre la taula la gestió de la futura variant d’Olot, la construcció i millora d’equipaments culturals i esportius, l’habitatge, la millora del Barri Vell i la seguretat entre d’altres.

Abstenció històrica

Aquestes eleccions passaran a la història per la davallada dràstica de la participació a tot Catalunya. Però aquest descens s’ha fet notar més significativament a alguns municipis, com és el cas d’Olot. En total només ha votat el 47,41% del cens electoral, divuit punts menys que el 2019, quan la participació va ser del 65,56%; i 7,4 punts per sota de la mitjana catalana.