Patacada d’ERC a la província de Girona amb 48 regidors menys

Els republicans aspiraven a ser primera força, però la seva reculada els allunya de Junts uEl PSC, la CUP, Tots per l’Empordà i Independents de la Selva milloren els seus resultats, igual que ho fan Vox i el PP

Gent votant a Girona, diumenge passat.

Gent votant a Girona, diumenge passat. / MARC MARTI FONT

Laura Fanals

Les expectatives electorals d’ERC, que aspirava a superar Junts com a primera força a les comarques gironines després d’haver estat la formació amb més llistes presentades, es van evaporar diumenge a la nit enmig de la debacle republicana arreu del país. A les comarques gironines, els republicans van aconseguir 664 regidors, 48 menys que el 2019, de manera que es va eixamplar la seva distància respecte Junts, que malgrat haver-se estavellat a Girona ciutat va mantenir-se com la força més votada a la província, amb 711 edils (només tres menys que el 2019). El PSC va millorar resultats, especialment a les grans ciutats, i va aconseguir 151 representants (cinc més que el 2019), mentre que la CUP va assolir els 99 regidors, dotze més que l’any anterior. El creixement més gran de regidors, tanmateix, va ser de Tots per l’Empordà, que va arribar fins als 79 (45 més que quatre anys enrere), mentre que Independents de la Selva en va obtenir 50, dos més dels que ja tenia. Els comuns van mantenir la mateixa xifra que el 2019 (17), mentre que Ara-Pacte Local (formació derivada de l’antic PDeCAT9 en va assolir 15. A la dreta, el PP en va obtenir vuit (el doble que en els últims comicis), Vox en va assolir 17 i Cs es va quedar només amb un, a Vilafant. 

Junts per Catalunya

Junts s’ha situat, un any més, com la formació més votada a les comarques gironines. Tot i haver perdut gairebé 20.000 vots al conjunt de la demarcació, ha obtingut el 28,29% dels suports, fet que li ha permès assolir els 711 regidors. També ha obtingut 77 victòries, de les quals setze per majoria absoluta, entre les quals destaquen les de Jordi Masquefa Figueres i Miquel Noguer a Banyoles, tot i que també n’ha registrat a Maçanet, Besalú (on eren llista única) i Anglès, entre altres. En el cas de la capital del Pla de l’Estany és una victòria de mèrit, ja que és la quarta majoria absoluta que encadena Noguer, i això que enguany se sumaven quatre nous regidors per l’increment de població. Altres victòries destacades, en aquest cas per majoria simple, són les d’Olot, Santa Coloma, Caldes, Calonge i Llançà. Per tot plegat, Junts tornarà a ser la primera força a la Diputació. 

ERC

Cares llargues diumenge a la seu d’ERC. Els republicans encaraven les municipals amb molt d’entusiasme, amb l’esperança de convertir-se en primera força a la demarcació, però finalment van perdre 27.000 vots i es van quedar amb un 22,73% dels sufragis. Això es va traduir en 664 regidors, 48 menys que el 2019, però tot i això van aconseguir 62 victòries: 11 per majoria absoluta (com la de Vilablareix) i la resta amb majoria simple, com Salt, la Bisbal, Roses, Palamós o Castelló d’Empúries. En un comunicat, els dirigents de la Regional de Girona van mostrar diumenge mateix la seva preocupació per la baixa participació, «que té una clara afectació al vot independentista», així com pels seus mals resultats i la crescuda dels partits d’extrema dreta i xenòfobs. De cara a futurs pactes, van subratllar que aposten per mantenir la presència institucional de governs independentistes, tant als consells comarcals com a la Diputació. 

PSC

Bons resultats per als socialistes gironins, que han aconseguit sumar 151 regidors (cinc més que el 2019) i que han aconseguit victòries en algunes de les principals ciutats de la província, com Girona, Blanes, Lloret, Castell-Platja d’Aro o l’Escala, on mantenen la majoria absoluta. El PSC ha sumat en aquesta ocasió uns 40.000 suports, només un miler menys que en el 2019. Tenint en compte la davallada generalitzada de participació, aquest resultat no només els ha permès mantenir-se, sinó que sumaran un representant més a la Diputació. De fet, han aconseguit millorar el seu percentatge de vot, tot passant del 12% al 14%. Segones les dades del ministeri, els socialistes han estat la força més votada en dotze localitats, sis de les quals amb majoria absoluta i les sis restants amb majoria relativa. 

CUP-Amunt

Bones notícies també per a la CUP, que ha sumat 99 regidors a les comarques gironines (dotze més que el 2019). Igual que en el cas del PSC, la diferència de vots respecte les eleccions de fa quatre anys és mínima tot i la caiguda de la participació, de manera que els cupaires han obtingut 23.000 sufragis, un miler menys que en els últims comicis, i el seu percentatge de vot és del 8,16%. Tot i que han aconseguit sis victòries (dos per majoria absoluta i quatre amb majoria relativa), el seu èxit més destacat ha estat la segona posició de Guanyem a Girona, ja que Lluc Salellas ha empatat a vuit regidors amb el PSC de Sílvia Paneque i tindria opcions d’arribar a governar si aconsegueix tancar un pacte. Més enllà de mantenir les alcaldies de Viladamat, Verges i Celrà, també n’han guanyat de noves com Sarrià de Ter, Sant Jordi Desvalls o Cervià. Aquests bons resultats li permetran passar d’un a dos diputats provincials. 

Gent votant en un col·legi electoral de Girona, diumenge passat.

Gent votant en un col·legi electoral de Girona, diumenge passat. / MARC MARTI FONT

Tots per l'Empordà

Tots per l’Empordà han estat un dels grans vencedors de la nit. L’agrupació independent de partits empordanesos ha aconseguit 79 representants, 45 més dels que va obtenir fa quatre anys. També ha obtingut sis victòries, dues de les quals per majoria absoluta i quatre per majoria simple. Entre les localitats on han estat la llista més votada hi ha Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Riumors, Albanyà o Gualta. Això ha estat possible perquè, al contrari del que ha passat amb la majoria de formacions, han incrementat el nombre de vots rebuts, tot passant d’uns 7.000 a 12.787. Tot i que mantindran un representant a la Diputació de Girona, milloraran la seva presència a diversos consells comarcals. 

Independents de la Selva

Els Independents de la Selva mantenen una dinàmica positiva, tot i que menys que la de Tots per l’Empordà. L’agrupació independent ha obtingut 50 representants, dos més que el 2019, fet que li permetrà mantenir el representant que ja tenien a la Diputació de Girona. Els independents han aconseguit 8.071 sufragis, pràcticament els mateixos que fa quatre anys, i entre les seves victòries més destacades hi ha Arbúcies, on Pere  Garriga ha tingut majoria absoluta. A més, també han vençut a Sant Hilari Sacalm, Arbúcies o Vilobí.

Vox

La formació d’extrema dreta va ser una de les grans sorpreses de la nit a les comarques gironines. Si bé l’any 2019 només havia registrat tres regidors a Salt (els únics que va tenir a Catalunya), en aquesta ocasió ha arribat fins als disset, gràcies a 8.608 sufragis. A Salt és on han fet un millor resultat, tot arribant als quatre regidors, però també han aconseguit representació a algunes de les principals ciutats, com ara Girona, Blanes, Lloret o Palamós. 

En Comú Podem

no haver pogut entrar a l’Ajuntament de Girona perdut representació a llocs com Blanesel de la Selva i el del Baix Empordà. 
Paperetes en un local electoral de Girona, diumenge.

Paperetes en un local electoral de Girona, diumenge. / MARC MARTI FONT

Ara-Pacte Local

Ara-Pacte Local, formació sorgida a partir de l’antiga PDeCAT, ha aconseguit uns resultats més aviat discrets al conjunt de la demarcació. Carles Ribas no ha aconseguit entrar a l’Ajuntament de Girona ni tampoc Christian Prat a Platja d’Aro, mentre que Albert Robert, successor de Jaume Dulsat a l’alcaldia de Lloret, ha obtingut només tres regidors, uns resultats molt per sota dels esperats. Tot i això, Ara-Pacte Local ha aconseguit 6.546 vots que s’han traduït en quinze regidors, com per exemple Mario Ros a Blanes. En general, la formació ha restat vots a Junts a nombrosos municipis. 

PP

Després de la desfeta de 2019, quan només van aconseguir quatre representants, el PP ha recuperat posicions i ara tindrà vuit representants, tot i que no ha recuperat tot el vot de Cs perquè una part ha anat a Vox.