La depressió centra la campanya del Dia Mundial de la Salut

La depressió és una malaltia que segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afecta més de 300 milions de persones de tot el món i és la principal causa de discapacitat. No es tracta d'una simple variació habitual de l'estat d'ànim o de les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana, sinó que és un problema de salut seriós, especialment quan és de llarga durada i intensitat moderada o greu. La depressió pot causar gran sofriment i alterar les activitats laborals, escolars i familiars. En el pitjor dels casos pot portar al suïcidi, que actualment és la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys i es calcula que cada any se suïciden prop de 800.000 persones.

No obstant això, la depressió es pot prevenir i tractar. Una millor comprensió de què és aquesta malaltia i de com es pot prevenir contribueix a reduir l'estigmatització associada a la malaltia. Si és lleu, es pot tractar sense necessitat de medicaments, però quan té un caràcter moderat o greu s'ha de recórrer a medicaments i a la psicoteràpia professional.

El 14% dels gironins són depressius

El 14% dels gironins pateix problemes d'ansietat o depressió, un percentatge inferior al conjunt de Catalunya i molt per sota d'altres regions sanitàries, com les Terres de l'Ebre (19,7%) o el Camp de Tarragona (22,8%). Aquesta és una de les dades que es desprenen de l'Informe de Salut 2016, un estudi del Departament de Salut que recull els principals indicadors de salut dels catalans, com malalties, hàbits de vida o la relació amb el sistema sanitari.

Segons les dades, un 16,6% dels catalans majors de 15 anys pateixen ansietat o depressió, més en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%) i més els grups de més edat. Els grups de població amb més problemes d'ansietat o depressió en percentatges més elevats són les persones que formen part de les classes menys afavorides i els ciutadans amb estudis primaris o sense estudis.

Unes dades que en els últims anys han anat en augment. Davant d'això, l'Organització Mundial de la Salut ofereix una oportunitat única per mobilitzar l'acció al voltant d'un tema de salut específic que preocupa les persones de tot el món amb la celebració del Dia Mundial de la Salut, que se celebra el 7 d'abril de cada any per commemorar l'aniversari de la fundació de l'OMS.

Diagnòstics erronis

Encara que hi ha tractaments eficaços per a la depressió, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en molts països) no reben aquests tractaments. Entre els obstacles a una atenció eficaç es troben la manca de recursos i de personal sanitari capacitats, a més de l'estigmatització dels trastorns mentals i l'avaluació clínica inexacta.

Una altra barrera per a l'atenció eficaç és l'avaluació errònia. En països de tot tipus d'ingressos, les persones amb depressió sovint no són correctament diagnosticades, mentre que altres que en realitat no la pateixen són sovint diagnosticades erròniament i tractades amb antidepressius.

Factors contribuents i prevenció

La depressió és el resultat d'interaccions complexes entre factors socials, psicològics i biològics. Els que han passat per circumstàncies vitals adverses (atur, dol, traumatismes psicològics) tenen més probabilitats de patir depressió. Al seu torn, la depressió pot generar més estrès i disfunció, i empitjorar la situació vital de la persona afectada i, per tant, la mateixa depressió.

Hi ha relacions entre la depressió i la salut física; així, per exemple, les malalties cardiovasculars poden produir depressió, i viceversa.

Està demostrat que els programes de prevenció redueixen la depressió. Entre les estratègies comunitàries eficaces per prevenir-la es troben els programes escolars per promoure un model de pensament positiu entre els nens i adolescents. Les intervencions dirigides als pares de nens amb problemes de conducta poden reduir els símptomes depressius dels pares i millorar els resultats dels seus fills. Els programes d'exercici per a la gent gran també poden ser eficaços per prevenir la depressió.

Diagnòstic i tractament

Hi ha tractaments eficaços per a la depressió moderada i greu. Els professionals sanitaris poden oferir tractaments psicològics, com l'activació conductual, la teràpia cognitiva conductual i la psicoteràpia interpersonal, o medicaments antidepressius, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i els antidepressius tricíclics.

Els professionals sanitaris han de tenir presents els possibles efectes adversos dels antidepressius, les possibilitats de dur a terme un o altre tipus d'intervenció (per disponibilitat de coneixements tècnics o del tractament en qüestió) i les preferències individuals. Entre els diferents tractaments psicològics a tenir en compte es troben els tractaments psicològics cara a cara, individuals o en grup, dispensats per professionals o per terapeutes supervisats.

Els tractaments psicosocials també són eficaços en els casos de depressió lleu.

Els antidepressius poden ser eficaços en la depressió moderada o greu, però no són el tractament idil·líc en els casos lleus, i no s'han d'utilitzar per tractar la depressió en nens ni com a tractament de primera línia en adolescents, en els quals cal utilitzar-los amb cautela.

En els darrers anys i arran de la crisi econòmica, els nens atesos per malalties mentals greus a les comarques gironines han augmentat un 20%. El 2015, l'edat mitjana en què els menors van acudir per primera vegada als serveis de salut mental es va situar als 10 anys, una edat cada vegada més primerenca que denota, segons les entitats que hi treballen, l'augment de problemàtiques mentals en infants i adolescents, però també una major prevenció que permet detectar trastorns a temps per poder incidir en el pronòstic.

Aquesta va ser una de les conclusions de l'informe presentat el mes de febrer per la Taula d'entitats del Tercer Sector, que demana solucionar el «buit assistencial» que existeix a la xarxa pública i recomana apostar per un treball més coordinat i en xarxa per part dels diferents agents implicats, oferint així, un abordatge integral.

Els 54 Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya van atendre el 2015 70.521 infants, cosa que suposa el 5% dels menors catalans. Pel que fa a les comarques gironines, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions va tractar 5.000 joves i nens, dels quals 447 presentaven un trastorn greu.

Pel que fa als adults, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines va atendre gairebé 14.000 adults durant l'any 2015, dels quals un 24% eren per trastorns mentals greus.

Davant d'aquestes dades, la Xarxa remarca que cal desenvolupar iniciatives de promoció i prevenció de la salut mental en diferents àmbits tot i que, sobretot, en el social, ocupacional, educatiu i comunitari.