07 de abril de 2017
07.04.2017
Imma Riu. Psicòloga clínica del Centre de Salut Mental (CSMA) d´adults de l´Alt Empordà.

«Les famílies han d'ensenyar als fills a gestionar les emocions»

07.04.2017 | 13:11
«Les famílies han d'ensenyar als fills a gestionar les emocions»

L´OMS alerta que la càrrega mundial de depressió està en augment. Actualment, el 14% dels gironins pateix aquesta malaltia, considerada molts cops com un mal menor.

Per què es té aquesta concepció de la depressió?
Al llarg de la meva experiència clínica, he trobat moltes persones que m'han dit «jo no creia en la depressió, pensava que si una persona té voluntat, ho pot afrontar tot... ara entenc que no té res a veure amb la voluntat». Crec que hi ha un tema d'empatia, de no saber entendre com se sent l'altra persona i alhora molts prejudicis. Un dels problemes és que anomenem depressió a moltes coses que no en són. Estar deprimit no és estar trist, no és no tenir ganes de fer coses, no és estar poc motivat... Una depressió és un trastorn mental greu que et canvia totalment la vida.

Quina diferència hi ha entre la depressió i una mala temporada per una ruptura o una pèrdua?
Una ruptura de parella, una pèrdua d'una persona estimada, d'una feina, d'una il·lusió... pot provocar canvis en l'estat emocional i una necessitat d'adaptar-se a la nova situació que requerirà un temps i unes habilitats. Això és un trastorn adaptatiu on apareixen símptomes que s'assemblen a la depressió però es donen com a reacció a una situació d'estrès i duren un temps determinat durant el qual la persona va millorant a poc a poc, fins i tot sense necessitat de fer cap intervenció. Tot i que hi ha discussions entre els entesos sobre el que s'anomena un Trastorn Depressiu Major, per poder ser diagnosticat cal que la persona compleixi uns criteris mínims com ara estat d'ànim baix la major part del dia, pèrdua d'interès o de la capacitat per gaudir de les coses, pèrdua o augment de pes, insomni o hipersòmnia, agitació o alentiment psicomotor, fatiga o pèrdua d'energia, sentiments d'inutilitat o de culpa inapropiats, dificultat per concentrar-se, per prendre decisions, pensaments recurrents de mort. Aquests símptomes provoquen un malestar important i sobretot afecten totalment la vida de la persona que els pateix fins al punt que pot estar en risc la seva vida.

És la depressió una malaltia hereditària?
No s´ha trobat un gen de la depressió. El que heretem és una predisposició a patir trastorns emocionals. Tothom pot patir la depressió, tot i que hi ha persones més vulnerables a patir-la. La possibilitat de tenir una depressió al llarg de la vida és del 15% i la prevalença al llarg de la vida és el doble en dones que en homes.

Quins són els motius que poden portar a una depressió?
El desencadenant habitual d´una depressió implica una situació que la persona viu com una pèrdua. Poden haver-hi moltes causes que poden ser biològiques, genètiques, d´aprenentatge o ambientals. En alguns casos la persona pot entrar en una depressió greu sense un motiu aparent o pot arribar a sentir-se culpable per estar deprimida tot i tenir tot el que necessita.

I quin impacte tenen aspectes com la dieta, l´esport, les relacions personals o el temps?
Tots aquests factors poden actuar com a factors de risc o de protecció. Tot depèn la forma que tenim d´interpretar l´entorn: a quines coses donem importància, com avaluem el que estem fent? En el tractament de la depressió és indispensable tenir en compte tots aquests elements: evitar l´aïllament, fer una dieta sana i activitat física. Moltes persones que tenen trastorns afectius tenen més possibilitat de recaigudes amb els canvis d´estació, sobretot a la primavera i la tardor.

Només amb el consum d´antidepressius es pot posar fi a la depressió?
No sempre. El tractament per la depressió pot implicar el tractament farmacològic o bé la teràpia psicològica. Ambdós tenen els seus avantatges i inconvenients. Moltes vegades la combinació dels dos tractaments sol ser la millor elecció. En casos més lleus algunes teràpies psicològiques donen molt bon resultat, en canvi, en alguns casos greus, sense un tractament farmacològic la persona no es troba en condicions ni tan sols de seguir una teràpia.

Considera que la gent pren molt fàcilment antidepressius i evita assistir a una psicoteràpia?
Possiblement s´està medicant en molts casos en els quals no seria imprescindible un tractament farmacològic. Hi ha situacions de la vida quotidiana en les quals podem presentar símptomes depressius però no impliquen que allò sigui una depressió. Amb alguns consells sobre com gestionar aquell malestar que pot ser totalment normal per la situació, la persona en faria prou. L´altra cosa és que no ens agrada patir i avui dia fem el possible per no estar malament. Jo crec que ara les persones són molt menys reticents a demanar ajuda psicològica. Ja no s´amaga tant el fet de venir al psicòleg. De la mateixa manera, trobem molts pacients que es podrien beneficiar d´un tractament farmacològic i no el volen malgrat estar patint molt.

Quins altres tractaments es poden seguir?
El tractament cognitivoconductual s´ha demostrat tan efectiu com el farmacològic amb antidepressius. Un dels elements clau en el tractament psicològic és el que anomenem l´activació conductual. Les persones depressives deixen de fer moltes activitats que solien donar satisfacció i significat a les seves vides. L´objectiu del tractament és començar de nou i de manera progressiva aquestes activitats. L´exercici físic, especialment, s´ha demostrat un tractament efectiu per a la depressió en si mateix. El pacient aprèn també a canviar la seva forma de pensar o a detectar els primers símptomes de la depressió com a eina per a prevenir possibles episodis futurs.
L´OMS alerta que una barrera per a l´atenció eficaç de les persones amb depressió és l´avaluació errònia o inexacta.
El problema que hi ha és la dificultat per definir exactament què és la depressió i per tant de diagnosticar-la correctament. Posteriorment caldrà un entrenament dels professionals sanitaris en aquest sentit.

Quin és el repte davant l´increment de persones amb depressió?
Hem de procurar tenir una bona salut mental en general i aprendre a gestionar bé les emocions. Tot i això, algunes depressions dependran de factors biològics i no es podran evitar. Les famílies poden fer molta feina ensenyant els fills a gestionar les emocions. I això té a veure també amb el fet que aprenguin a tolerar el malestar i la frustració. Cal dir-los que no de tant en tant, cal deixar que es frustrin i ajudar-los a manegar-ho. Si els evitem aquest dolor, no els donem l´oportunitat d´aprendre i quan tinguin un conflicte que podria ser insignificant es trobaran sense recursos per afrontar-ho afavorint així la possibilitat d´entrar en un episodi depressiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema