L'Associació de transportistes de Girona (ASETRANS) és la patronal més representativa del sector del transport per carretera, tant de viatgers com de mercaderies de la província gironina. El seu president, Àlex Gilabert, explica les principals batalles a què s'enfronta el sector.

A data d'avui, en quina situació diria que es troba el sector del transport?

El transport és el primer que nota les crisis i el primer que es recupera. De moment la situació és positiva en aquests darrers anys, afortunadament. Tenim bones espectatives al sector. A més a més cada vegada hi ha més mercaderies, la demanda del transport públic també respon, es contracten més excursions i serveis turístics, per això som positius. Però necessitem l'acompanyament de l'Administració per poder mantenir aquesta tendència, que siguem escoltats i atesos, i que també es tingui en compte el tipus de teixit empresarial que hi ha a les comarques fora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Una de les reivindicacions històriques del sector és la formació.

Sí, demanem una formació de conductors pública, ja que som un sector professional al que per accedir-hi laboralment s'han de pagar uns 3.000? per a la obtenció dels permisos de conduir professionals i al certificat d'aptitud professional (CAP), el que suposa una dificultat i restricció per optar a llocs de feina. Ara, hi ha un canvi normatiu que sembla que ho facilitarà.

Fins ara no es pot ser conductor de camió fins els 21 anys i d'autocar fins els 24 anys, i a partir d'un futur immediat amb el canvi del reglament general de conductors sembla que es rebaixarà. Això si s'aconsegueix seria una victòria perquè permet que els joves que estudien FP tinguin continuïtat i accedir a una professió per obtenir recursos.

Què n'opina de les partides dels pressupostos de l'estat destinades a les infraestructures gironines?

Els pressupostos en si són totalment escassos i ens tenen oblidats una vegada més. Ja no és una qüestió de les partides que hi posen, sinò què executen realment. La sensació que es té és que s'hi dediquen pocs recursos i a sobre és poc executat. El problema de tot això és que ha esdevingut una qüestió d'aquelles que la primera vegada que passa et queixes, la segona i la tercera també, però quan ja han passat 10 vegades ja s'ha normalitzat. I aquest és el problema: s'ha normalitzat una manca de dotació dels pressupostos a les comarques gironines, i el que és pitjor, la manca d'execució.

A quines batalles s'enfronta el sector?

Per una banda, tot i l'augment de viatgers que ha tingut l'ATM de Girona durant els últims 10 anys, aspecte que volem destacar, lamentem els greuges que patim comparativament amb Barcelona, ja que l'Administració no aposta per una integració tarifària de tot el territori gironí.

Un altre dels greuges als quals ens enfrontem és el de les restriccions, que han empitjorat amb les que han aplicat a l'N-340 i a la N-240. És al que aquí ens passa amb l'N-II.

D'alguna manera, la problemàtica d'estigmatitzar que el sector provoca l'accident sense entrar en el debat de la manca d'infraestructures adequades. Amb una carretera amb les mesures de seguretat adequades no hi hauria més sinistralitat amb un camió que amb un turisme, ponderant la quantitat de quilòmetres que fa cadascun d'ells.