29 de maig de 2019
29.05.2019
PUBLIREPORTATGE

El grup ATLES s'ha establert a la Causse Clinic de Girona

ATLES són especialistes en el camp de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica · Cadascun dels membres de l'equip, format a l'hospital de Bellvitge de Barcelona, dedica la seva activitat de manera exclusiva a l'atenció de determinades regions i patologies de l'aparell locomotor

29.05.2019 | 07:35
El grup ATLES s'ha establert a la Causse Clinic de Girona

El grup ATLES s'ha establert des del gener del 2018 a la Causse Clinic de Girona amb l'objectiu d'oferir una assistència especialitzada en les diferents àrees del camp de la Traumatologia i la Cirurgia Ortopèdica. Cadascun dels traumatòlegs d'aquest equip, formats a l'hospital de Bellvitge de Barcelona, dedica la seva activitat de forma exclusiva a l'atenció de determinades regions i patologies de l'aparell locomotor. El procés d'expansió que ha experimentat la Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica les darreres dècades ha comportat que sigui indispensable l'especialització per tal de garantir una pràctica basada en l'expertesa. A continuació s'exposen alguns dels tractaments que s'estant realitzant pel grup ATLES dins de cada àrea a la Causse Clinic de Girona.

Tractament de la compressió dels nervis a la columna vertebral

L'hèrnia discal lumbar i l'estenosi del canal són patologies freqüents de la columna vertebral lumbar que provoquen, per diferents causes, la compressió i irritació de les arrels nervioses. L'hèrnia discal és una migració del disc intervertebral al canal lumbar i habitualment es conseqüència d'un gest brusc i forçat, que afecta habitualment gent jove.

L'estenosi de canal lumbar consisteix en un estrenyiment progressiu del canal per on passen els nervis a conseqüència de la progressió de l'artrosi i es presenta habitualment a partir dels 60 anys. Tot i que aquestes patologies poden passar desapercebudes en alguns pacients, quan s'expressen ho fan provocant la ciàtica o ciatàlgia.

La ciàtica és el dolor de característiques elèctriques que baixa des de la zona lumbar o glútia per la part posterior de la cuixa i la cama, arribant en alguns casos fins a la planta o el dit gros del peu; la formigor i la pèrdua de força i sensibilitat de la cama poden acompa­nyar-la. Es tracta d'un dolor intens que pot invalidar totalment el pacient. Molts casos es poden resoldre mitjançant el tractament conservador (fàrmacs, rehabilitació, infiltracions epidurals), però quan el dolor persisteix més enllà dels 2 mesos el tractament quirúrgic pot ser necessari.

Actualment comptem amb tècniques molt segures, precises i poc invasives que ens permeten obtenir una descompressió completa del nervi a través d'una incisió de 3-4 cm. La milloria del dolor sol ser immediata i l'ingrés hospitalari de 24 o 48 hores.

El tractament quirúrgic del canal lumbar estret també es basa en la descompressió de les arrels nervioses afectades, si bé en aquest cas sovint és necessària la fixació de la columna amb un material específic i l'aport d'empelt ossi (artròdesi vertebral). L' ingrés hospitalari és de 5 dies aproximadament i el pacient pot començar a caminar i seure al cap de 24 h de la intervenció. Aquestes tècniques quirúrgiques han demostrat un alt grau de satisfacció pel pacient.

La cirurgia artroscòpica en el tractament de les lesions de l'extremitat superior

La cirurgia artroscòpica és la tècnica que s'ha desenvolupat per permetre la realització de tractaments quirúrgics de múltiples lesions de l'aparell locomotor amb una mínima agressió sobre els teixits. Mitjançant petites incisions a la pell s'introdueix a l'interior i al voltant de les articulacions una càmera, l'instrumental quirúrgic i els implants necessaris.

Tot i que inicialment la cirurgia artroscòpica va començar a realizar-se a l'articulació del genoll, el progrés tecnològic assolit ha permès la seva introducció en el tractament de les articulacions de l'extremitat superior.

Els problemes que més freqüentment es tracten de forma atroscòpica a l'ESPATLLA són la ruptura dels tendons que l'envolten (còfia rotadora) i el tractament de les lesions derivades de la luxació de l'espatlla (inestabilitat). Mitjançant l'artroscòpia es pot reconstruir la inserció dels tendons i restituir l'estabilitat a l'espatlla amb molt bons resultats, de manera que ja s'ha convertit en la tècnica d'elecció per aquests problemes.

Pel que fa a l'articulació del COLZE, l'artroscòpia permet una recuperació postoperatòria més àgil i evita alguns problemes derivats dels abordatges quirúrgics en el tractament de patologies com l'epicondilitis o colze de tenista, rigideses articulars tant posttraumàtiques com en el context de l'artrosi del colze, la sinovitis o l'extracció de cossos lliures intrarticulars, etc.

Per a les articulacions més petites de l'extremitat superior també s'han desenvolupat instrumentals artroscòpics de petit tamany. Al CANELL, lesions com els ganglions, la sinovitis, problemes d'impactació òssia i també diverses lesions lligamentoses poden tenir avui en dia tractament artroscòpic.

També en el tractament de les fractures del canell i de les seves lesions associades l'artroscòpia és una eina diagnòstica i terapèutica molt útil.
Una de les articulacions més petites que pot tractar-se de forma artroscòpica és la de la base del dit POLZE (trapezimetacarpiana), la qual desenvolupa artrosi amb molta freqüència; quan és dolorosa i genera limitació funcional pot precisar de tractament quirúrgic.

El tractament artroscòpic d'aquesta articulació està indicat en determinades fases evolutives i permet una alternativa molt poc agressiva per a la millora de la seva mobilitat i dolor amb una recuperació postoperatòria ràpida.

Els «juanetes» i el seu tractament

El galindó («juanete» en castellà) és una deformitat adquirida que afecta el dit gros del peu. A més de l'alteració estètica pot acompa­nyar-se d'un dolor intens que en el cas de ser invalidant requereix de tractament mèdic.

Les causes de l'aparició dels galindons són múltiples i hi participen dos tipus de factors: la predisposició genètica i les causes ambientals. L'existència de certa predisposició familiar s'explica perquè l'estructura interna del nostre peu, i per tant la manera com el recolzem durant la marxa, ve condicionat de forma genètica.

Les causes ambientals són les que poden ser evitables o modificables i és molt important tenir-les ben identificades: per exemple, un calçat amb excés de talons o de punta estreta pot afavorir o accelerar el desenvolupament de galindons.

Els galindons es produeixen per una pèrdua de la relació articular entre la primera falange i el metatarsià del dit gros del peu. Aquesta desviació articular causa un estirament progressiu de la càpsula articular, que és la responsable dels signes inflamatoris i del dolor local; a més pot també pot ocasionar problemes sobre el segon dit, que sovint es desplaça cap amunt com a resposta a la manca d'espai.

El tractament quirúrgic es valora després del fracàs de les diferents mesures conservadores (correcció del tipus de calçat, ús d'ortesis de silicona o de plantilles).

Les opcions són diverses i la seva indicació depèn del grau de la deformitat i de les expectatives de la correcció per part del pacient; en general, consisteixen en la realització d'osteotomies correctores (realitzar talls controlats en les ossos que permetin corregir la posició i alineació del dit gros).

Existeixen tant tècniques percutànies mínimament invasives, realitzades a través petites incisions per les deformitats més lleus, com cirurgies obertes per a la correcció d'aquells casos amb deformitats més severes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook