Una autonomia que supera els 600 quilòmetres en una sola càrrega i un temps de repostatge de tot just uns minuts són les principals bases amb les quals els vehicles d'hidrogen podrien imposar-se a altres alternatives elèctriques i perfilar-se com l'opció més eficaç per dir adeu a la gasolina i al gasoil. Aquest va ser un dels arguments principals al voltant dels quals va girar la jornada «Futur i viabilitat dels vehicles impulsats per hidrogen», organitzada per Prensa Ibérica i en la qual van col·laborar diferents associacions.

Aquest mateix compromís i voluntat de prendre cartes per complir amb els exigents objectius de reducció d'emissions el van mostrar tots i cada un dels experts que van participar en aquest esdeveniment, celebrat a la Fundación Pons, a Madrid. La primera taula rodona, en la qual van participar Emilio Nieto, director del Centro Nacional de Hidrógeno (CNH2); Fernando Palacín, director gerent de la Fundación del Hidrógeno de Aragón; Eugenia Sillero, secretària general de GASNAM, i Arancha García, directora de l'àrea industrial i de medi ambient d'ANFAC, va donar lloc a un intens repàs per la situació actual en què es troba aquesta indústria, els reptes que afronta la descarbonització de la mobilitat a Espanya i la necessària col·laboració entre els agents implicats per al desenvolupament de l'hidrogen vehicular.

«L'hidrogen té molts usos en matèria d'automoció i transport i ha de tenir un paper protagonista en el mercat de vehicles, però per a això cal resoldre molts aspectes. Els fabricants estan fent els deures i fa anys que introdueixen en el mercat vehicles amb aquesta tecnologia, però la barrera de la infraestructura i del cost inicial per posar al mercat aquest tipus de vehicles fa que això no sigui una realitat a hores d'ara com sí ho està sent en altres països europeus», va assenyalar Arancha García. I Emilio Nieto va apuntar en la mateixa direcció: «A l'hora de definir els plans de desenvolupament futur ja s'esmenta l'hidrogen, però cal anar un pas més enllà i intentar unir tots els esforços».

Els cotxes d'hidrogen tenen grans avantatges per posicionar-se com el reemplaçament real per als propulsats per combustibles de tota la vida: permeten una autonomia de fins a 600-800 quilòmetres i no necessiten hores de proveïment com els de pila. Eugenia Sillero va fer un apunt més al seu favor: «Gairebé tots els fabricants de vehicles pesants estan veient l'hidrogen com l'únic vector energètic capaç de donar les solucions de descarbonització».

Amb els avantatges d'aquest tipus de vehicles ben delimitats, el debat no va esquivar els desafiaments que encara té per davant per convertir-se en l'alternativa real per als usuaris. Els costos de producció de l'energia i una infraestructura «insuficient i ineficaç» -com qualificava Arancha García- que es redueix actualment a quatre punts de recàrrega a Espanya. «Necessitem una aposta clara des del Govern per aquest tipus de tecnologies i un marc d'ajudes per al desenvolupament de la infraestructura de recàrrega d'hidrogen de la mateixa manera que n'hi ha per als punts de recàrrega elèctrics. Amb una bona infraestructura aconseguiríem moltíssim més desplegament d'aquest tipus de vehicles».