Vostè que porta un llarg recorregut en el món professional, què recomanaria a qui està començant?

Disciplina, hores d'estudi i empatia amb les persones. També és fonamental evitar l'autocomplaença, i per fer-ho cal aspirar sempre a la voluntat de superació i excel·lència. A vegades, treballant una mica ja es pot obtenir un resultat acceptable, però això no és suficient, i el temps ho acaba demostrant. Un altre consell que li donaria, en línia amb el que comentava abans, és fer esport, el que sigui. És una eina que, a part de fomentar el benestar personal i social, també aclareix la ment i aporta disciplina. Des que vaig començar a treballar, l'esport m'ha acompanyat tant en l'àmbit personal com professional. De fet, alguns dels nostres primers clients van ser el GEiEG i el Club Nàutic l'Escala.

Quin consell donaria als empresaris i professionals?

Calibrar molt bé cada actuació i, sovint, caminar amb prudència, escoltant sempre les opinions de consellers i d'assessors externs, ja que sempre permeten donar una major amplitud al punt de vista inicial. No obstant això, cal tenir en compte que al final qui millor pot decidir és un mateix, ja que és ell qui assumeix el risc i la conseqüent responsabilitat.

I a les famílies o grups familiars?

El traspàs del coneixement, l'amor i dedicació per la família i el projecte, i la correcta comunicació són per mi els pilars essencials per a la continuïtat i el creixement de l'empresa familiar. L'experiència m'ha ensenyat que, en la majoria de casos, el més complicat de gestionar és la comunicació, ja que és complex combinar l'agenda de l'empresa amb els sentiments i emocions dels seus integrants. Per això, és útil tenir una figura mediadora que no estigui esbiaixada per les relacions familiars i pugui donar un punt de vista imparcial i objectiu que no obeeixi interessos personals, sinó generals. Aquesta figura mediadora no només és important per als grups empresarials familiars, sinó també per a les famílies en general, ja que permeten donar solució a conflictes matrimonials o hereditaris.

Corren temps complicats. Alguna recomanació?

Cada casa és un món, i cada sector té les seves particularitats. No obstant això, una opció que em ve al cap i que no sempre es té en compte (segurament degut a les dificultats tècniques i burocràtiques que representa accedir-hi) és la col·laboració público-privada, que es pot articular mitjançant l'accés a licitacions públiques. D'altra banda, animaria tothom a ser ferm en la legítima defensa dels seus drets i interessos. Especialment en èpoques de crisi, proliferen conductes com l'abús de dret o incompliments contractuals que es pretenen justificar amb arguments fal·laços, i això no s'hauria de permetre.

Com veu el futur de la ciutat de Girona?

Venen temps molt difícils, i l'etapa de bonança no vindrà d'immediat, però tot i així hem de ser optimistes: tenim talent, infraestructures, caràcter emprenedor, un clima i geografia privilegiats... En resum, Girona reuneix unes característiques que li atorguen un gran potencial, però ens cal prémer l'accelerador si volem optar al lideratge. Com comentàvem, són temps difícils, i malauradament cada cop veiem més persianes abaixades. Per això, cal estar atent a les noves oportunitats que es presentin i seguir animant els joves per tal que lluitin per convertir-se en experts en allò que els apassioni, assegurant-se així un futur amb plenitud.