«El futur de l’enginyeria és molt prometedor»

Amb molt de neguit per les possibles afectacions tant professionals com de salut pels nostres enginyers i les seves famílies. Donar una resposta adequada a la situació provocada pel confinament primer i les restriccions després, va comportar adaptar una petita part de l’estructura de funcionament del col·legi, que encara no era en format digital o telemàtic, per atendre adequadament totes les situacions plantejades per la situació. Dotar-nos de les infraestructures necessàries per poder desenvolupar les tasques, teletreball, des de les oficines improvisades a correcuita a cada casa de tot el personal, va ser cabdal per poder mantenir l’activitat col·legial. Amb molta dedicació de tots i totes, crec, que es va donar solucions a moltes de les peticions i demandes del nostre col·lectiu.

S’han aturat projectes?

No tenim dades exactes, però sí que es pot dir que d’entrada es van aturar projectes que van quedar en stand-by, que alguns s’han reemprès, d’altres s’han repensat i alguns, diríem pocs, no es faran. En general, les dades que disposem ens van indicar que l’activitat dels nostres enginyers va disminuir sobre un 15-20%, i també val a dir que amb el que portem d’any 2021, s’ha recuperat, amb un augment important de l’activitat.

Té confiança?

En aquests primers mesos veiem que l’activitat professional és elevada, així com les peticions d’assessorament i sol·licituds d’un enginyer, fetes per la ciutadania en general, torna a estar a nivells d’abans de la pandèmia. Li haig de dir sense cap dubte que la meva confiança és total. El paper de l’enginyeria en la pandèmia ha estat i és molt important, si abans ja ho era, ara amb la gestió dels fons europeus, encara ho serà més, doncs, bona part, van lligats a activitats que requereixen de l’enginyeria. El futur de l’enginyeria és molt prometedor.

Quin és el paper de l’enginyer en l’edificació?

Un enginyer en l’edificació intervé en molts camps, doncs disposem de les competències per fer-ho. Des del seu disseny, execució i direcció d’edificis, segons atribucions, al disseny i càlcul de l’estructura, de tota mena d’instal·lacions com aigua, elèctriques, telecomunicacions, gas, geotèrmia, aerotèrmia, informàtica, accessibilitat, aparells elevadors, tot el que es refereix al compliment de la llei de prevenció de riscos laborals com avaluacions de riscos, estudis i plans de seguretat i salut, coordinadors de seguretat i salut en execució d’obres i projectes, instal·lacions contra incendis,... i molt més.

Fa uns mesos deia que calia aprofitar el moment per innovar i mirar el futur. Ho estem aconseguint?

Jo diria que sí, falta molt camí per córrer, però la innovació ha arribat ja no sols a empreses grans, sinó que la pandèmia ha obligat a innovar a molts autònoms i petites i mitjanes empreses a fer-ho. El que no ho faci té els dies comptats o ja no hi és. I continua vigent el que vaig dir, fa uns mesos, que és l’hora de l’enginy per tal d’innovar i mirar el futur amb il·lusió i èxit.

S’han donat des de l’Administració prou recursos per a la rehabilitació energètica?

Tenim l’Administració que tenim, amb els recursos que diu que té per aquest camp. Es fa evident que no s’ha dotat de prou recursos per la rehabilitació energètica. Esperem que amb els fons europeus, ben gestionats, que arribin a tots i no només a les grans empreses i a la mateixa Administració, es pugui revertir la situació.

Què cal fer perquè hi hagi més noies que es decantin cap a les enginyeries tècniques i en general a les carreres STEM (Matemàtiques, Ciència, Tecnologia...)?

Molta pedagogia a les escoles, s’ha de donar una visió i missatge positiu, ressaltant la importància rellevància social de les professions al voltant de les carreres STEM. Des del Col·legi, que represento, ja fa uns anys tenim endegat un programa de col·laboració amb diversos Instituts, en què una enginyera va explicar als/les alumnes l’enginyeria, en general. Cal fer que les noies visualitzin les possibilitats que hi ha a les professions que pengen de les STEM, que per exemple la imatge o estereotip de l’enginyeria no és un munt de màquines, sorolloses, greixoses o ambients insans sinó que a tot el nostre voltant hi ha enginyeria: en el disseny de productes, mobiliari, edificis... en el camp investigador, innovació... En aquest futur, que s’albira, es necessiten molts enginyers i enginyeres, que col·laborin formant equips de bons professionals.

Hi ha una certa polèmica per la pretensió de fer un parc eòlic marí a les comarques gironines, concretament davant del cap de Creus. Què en pensa?

Ara per ara, ningú pot qüestionar que les energies alternatives als derivats del petroli són el futur. L’energia eòlica terrestre a Catalunya té molta oposició al territori on es volen fer parcs, i l’Administració és restrictiva en la seva concessió, fet que provoca que n’hi ha pocs. De marins a Catalunya no n’hi ha cap, el proposat a la zona de la badia de Roses, uns 25 km mar endins, tot i la fondària de la plataforma, la tecnologia permet la seva construcció i manteniment, llevat del seu cost, elevat. La polèmica és, entenc, el seu impacte visual, l’afectació sobre l’economia de la zona i l’ecosistema terrestre i marí, entre d’altres, afectant les aus, les pales girant i a les espècies marines, la teranyina formada pels cables d’ancoratge al fons i d’energia dels aerogeneradors. S’ha de valorar si la inversió, construcció, manteniment, impacte ens representa un benefici o un nul retorn. Les comarques gironines ja són molt solidàries, amb infraestructures que beneficien la resta de territoris.

Quin paper han de tenir les energies sostenibles com l’eòlica o plaques fotovoltaiques?

El paper de les energies sostenibles és essencial en el futur del planeta. Com tot, s’ha de valorar la «sostenibilitat» de la seva implantació al territori. Entenc que, no s’hi val que amb l’excusa d’energia sostenible, es perdin camps agrícoles, boscos, prats, carenes, i s’afectin altres camps econòmics: ramaderia, agricultura, turisme, pesca... preservar el paisatge, el món de la pagesia, el mar,..., per a mi, és també energia sostenible. L’eòlica no sembla l’opció millor per al nostre petit i bonic territori. Les plaques fotovoltaiques, no dic que en trames urbanes no es puguin dissenyar i enquibir adequadament, però no les veig a fora d’aquest àmbit. Disposem de molts metres quadrats de teulats als polígons industrials, escampats per tot arreu, que poden reportar una important font d’energia, abans que fer actuacions més agressives amb el territori.

Parlàvem fa un temps de la necessitat d’adoptar ja de manera urgent solucions d’eficiència energètica per a un món millor. Estem en el camí correcte?

Els missatges des de l’Administració diuen que ara sí, però hi ha molt camí per córrer i sobre tot cal dotar, les consegüents partides pressupostàries amb fons suficients, per tal de fer-los realitat i una altre punt cabdal és eliminar els entrebancs burocràtics.