El president en funcions de l’Audiència de Girona, José Isidro Rey Huidobro, es va estrenar en el càrrec a finals del 2020 després que el seu antecessor, Fernando Lacaba, anunciés que deixava el càrrec per traslladar-se a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Rey Huidobro, que ocupa el càrrec en funcions d’ençà que el Butlletí Oficial de l’Estat va recollir la renúncia, el 7 de novembre de 2020, ha afrontat un primer any de mandat marcat per la pandèmia de la covid-19 i per l’immobilisme de la renovació del Consell General del Poder Judicial que fa tres anys que té el mandat caducat i un veto legal impedeix que en aquestes condicions pugui nomenar càrrecs judicials que queden vacants i, per tant, impedeix també l’oficialització del seu càrrec.
Rey Huidobro reconeix que durant la pandèmia una de les principals preocupacions a l’Audiència ha estat la manca de personal per cobrir les baixes: «Estem en una situació de crisis. Encara avui estem intentant cobrir les baixes que es generen», explica el magistrat, que afegeix que en alguns jutjats, com el de Ripoll o Puigcerdà, només hi ha un jutge i no hi ha un sistema de substitució interna, fet que deixa poc marge de maniobra quan hi ha baixes. Uns fets que se sumen a l’acumulació de casos que dilaten els tempos jurídics. En aquest sentit, el President en funcions apunta que «per resoldre coses en determinats jutjats necessitem planificació. Sí que intentem resoldre el tema del nomenament de substituts i interins, però no crec que sigui la solució definitiva. Hem d’optimitzar i falta formació, coneixement, i gent que ensenyi als interins que mai han desenvolupat aquesta feina i potser no tenen una preparació, que és molt necessària, i això es reflecteix en l’endarreriment dels assumptes que necessiten una tramitació més fàcil».
D’altra banda, Rey Huidobro valora positivament el nivell de digitalització que s’ha aconseguit: «No crec que la situació sigui diferent de com està a Barcelona, Tarragona o Lleida. Hem hagut de fer ajustos i digitalitzar-nos. Per exemple, sembla que s’aprovarà el sistema digital perquè en Penal no està implantat i el teletreball, que fins ara era estrany, doncs sembla que ja s’està preveient i espero que el resultat sigui bo».
Vigilància penitenciària
Pel que fa a la creació de nous jutjats, com el de Vigilància Penitenciària, el president en funcions apunta que en aquest cas concret, tot i que ha estat una demanda en anteriors ocasions — l’any 2017 va ser una proposta que va valorar la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que finalment no va prosperar— no la considera prioritària: «Tenim altres prioritats que un Jutjat de Vigilància Penitenciària, més que res pel volum de treball que tenim. Jo penso que, com a conveniència, ens aniria bé, però la ràtio de números i volum de treball no és suficient per imposar o recavar de manera urgent». Actualment, la jurisdicció en matèria de dret penitenciari de la presó de Figueres i el centre obert de Girona l’assumeixen des de Barcelona.
