L'anomenat «arxiu secret d'Adolf Hitler» ha començat a arribar a Israel, on ajudarà a identificar almenys a milers dels tres milions de víctimes del nazisme que continuen en l'anonimat. El citat arxiu va estar prop de sis dècades fora de la llum publica fins que fa un any, després de deu de deliberacions, es va divulgar el seu contingut, al qual per primera vegada aquesta setmana es té accés a l'Estat jueu. Es tracta de cinquanta milions de documents que van ser arxivats per la Creu Roja en la petita localitat alemanya de Bad Arolsen i que les forces aliades van requisar el 1943; el seu nom oficial és Servei Internacional de Recerca.

Els arxius es troben sota control d'una comissió composada per onze països -entre els quals figuren tant vencedors com vençuts en la Segona Guerra Mundial-, i que en un principi es va creure que operaria només durant cinc anys.

La seva missió, no obstant això, se n'ha anat prolongant degut a les demandes de recerca, que únicament el 2005 van ascendir a 150.000, ja que són documents que suposen un testimoni únic en la mesura que guarden dades de 17,5 milions morts en la contesa. Inclouen també informació sobre actes aixecades als perseguits, presoners i desplaçats.

Si fossin enfilades una darrere d'una altra, les prestatgeries de tot aquest arxiu ocuparien 25 quilòmetres, ordenades per ordre alfabètic; des de la lletra A d'Auschwitz, un dels camps de concentració, fins a la T de Treblinka, un dels camps de mort.

El primer enviament a Israel precedeix a altres previstos per a 2008 i 2009 i està compost per dotze milions de documents que es basen en registres dels camps d'Auschwitz, Bergen Belsen, Dachau i Grosrozen: a més de les dades d'identitat, contenen anotacions sobre expulsats, malalts i presos transferits d'un camp a un altre.

El destinatari ha estat el Museu de l'Holocaust, o Yad Vashem, el director del qual, Avner Shalev, va subratllar la importància d'estudiar els arxius per recuperar la memòria dels morts. «Al poble jueu li falten els noms de tres milions de víctimes i estic segur que ara podrem trobar a molts d'ells», va dir Avner Shalev a la premsa de Jerusalem.

L'esperança dels investigadors de Yad Vashem radica en el fet que els funcionaris alemanys en els camps de treballs forçats, com el d'Auschwitz, amb 18 campaments, registraven les dades d'identitat dels presoners escollits per treballar.

En canvi, els que després de la «selecció» eren destinats a les cambres de gas letal, va dir Shalev, no eren registrats. Molts dels que en principi van ser registrats perquè podien treballar també van acabar a les cambres de la mort quan van perdre aquesta capacitat, i la seva identitat és la que, es confia, podrà recuperar-se amb els nous documents.

A Israel viuen a l'actualitat uns 140.000 supervivents de l'Holocaust i 85.000 jueus que es van salvar dels camps de concentració fugint a altres països. La majoria va recalar en l'antiga Unió Soviètica i alguns altres a la Xina, que juntament amb Espanya i República Dominicana va ser de les poques nacions que va concedir visats a milers de jueus perseguits per la barbàrie nazi.