El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va gestionar almenys deu comptes corrents que van escapar al control de la Base de Dades de l'Agència Tributària, segons es desprèn de la investigació que estan portant a terme els pèrits de la Fiscalia Anticorrupció.

La Justícia investiga l'origen de més d'un milió d'euros en ingressos, en la seva majoria injustificats, que el líder provincial del PP va obtenir entre 1999 i 2000, i que va ?canalitzar a través de gairebé un centenar de comptes corrents en les quals apareix com a titular, cotitular o persona autoritzada.

Els 10 comptes que no constaven en les pantalles de la base de dades d'Hisenda van ser obertes a nom de Carlos Fabra i la seva dona, María Amparo Fernández.

En concret, es tracta de 4 comptes del Banc Guipuscoà, 3 de Bancaixa, 2 del Banc de València i un de Caja Madrid.

N'hi ha alguns que els va aportar espontàniament el president de la diputació en les seves primeres entrevistes amb els inspectors i altres van ser descoberts, durant la inspecció, quan els investigadors van reclamar als bancs justificants dels moviments en efectiu. Fonts pròximes al cas van assegurar ahir que els pèrits de la Fiscalia Anticorrupció han demanat als bancs tota la informació que disposin sobre aquests comptes per realitzar el seu informe final sobre el patrimoni de Fabra.

L'any 1999, el president de la diputació es va beneficiar de 146 ingressos per import de 600.000 euros sense justificar, el que va generar una quota defraudada a l'erari de 120.000 euros. Al seu torn, l'any 2000 va obtenir almenys 68 ingressos en metàl·lic, xec o pagaré per un import de 427.740 euros, fet que va obligar els inspectors d'Hisenda a obrir 17 diligències d'investigació contra el líder provincial del Partit Popular.

A més, els pèrits d'Anti?corrupció investiguen l'operació de ?compravenda d'uns terrenys a La Coma, pels quals Carlos Fabra va pagar 1.600.000 pessetes l'any 1999 a l'entitat Planning i Promocions.

Aquesta empresa declara haver rebut els diners de Fabra amb anterioritat a l'acte de firma de l'escriptura. Segons consta en la querella per frau fiscal que l'Agència Tributària va presentar el maig de 2005 contra el president de la diputació, no s'han pogut acreditar els mitjans de pagament que el president de la Diputació va utilitzar en aquesta operació.