El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat avui que, en els pròxims dies, es reunirà amb el president del PP, Mariano Rajoy, els agents socials, les entitats financeres i experts per «intercanviar posicions i rebre suggeriments» davant la cimera de Washington el pròxim 15 de novembre. En una declaració en l'escalinata del Palau de la Moncloa, Zapatero ha relatat que havia parlat amb Rajoy minuts abans de comparèixer però no ha precisat quan es produirà la cita. Després que ahir es fes oficial la presència d'Espanya en la Cimera, Zapatero ha recalcat que el país ha donat un «pas d'extraordinària importància» amb la seva presència en la cimera del G-20 i ha agraït al cap d'Estat francès i president de torn de la UE, Nicolás Sarkozy, i al dels EUA, George W. Bush, «amfitrió de l'encontre», l'haver permès i facilitat que Espanya assisteixi a aquest encontre.

«Han sabut reconèixer la realitat d'Espanya i, el que és més important, han sabut i han volgut comportar-se com amics d'Espanya», ha manifestat. Espanya participarà en la Cimera amb un dels cinc llocs europeus en el G20, gràcies al fet que, aquest semestre, França en té dos -un com a membre del G8 i un altre com presidència de la UE. Però Zapatero ha apuntat que Espanya participarà en tot el procés de reforma del sistema financer internacional, no només en aquesta primera cimera. Perquè és lògic pensar que de la cimera de Washington, a banda de continguts, surti una metodologia de treball per portar a terme les reformes». «Si treballem bé com país, més enllà de la cimera del 15, consolidarem la nostra posició com un actor global rellevant», ha raonat. A més, ha subratllat que, al seu judici, amb aquesta cimera de reforma financera s'obre «una nova etapa» en què «lògicament també caldrà avaluar els formats i els grups que existeixen», en referència al G8, el G13 o el G20.

«Espanya està convençuda que ha de tenir un paper rellevant, aquest paper comença en la cimera de Washington i és un paper pel qual anem a seguir treballant en qualsevol dels models que es conformin», va recalcar. En tot cas, va incidir que Espanya participarà en aquesta cimera amb veu pròpia, «exactament igual que tots els que hi aniran» i «com a vuitena potència econòmica del món». El Govern espanyol, ha subratllat, podrà «participar directament» en les propostes per configurar un «futur més previsible, més ordenat, controlat i més just». Això sí, no ha pogut confirmar, expressament, si estarà en el sopar que Bush oferirà divendres 14 a la Casa Blanca a tots els líders participants perquè no tenia encara «l'ordre del dia» de la cimera.

Màxima transparència

El cap de l'Executiu ha avançat, a més, que la seva posició en la cimera serà defensar una «exigència màxima de transparència i supervisió» del sistema financer per a «no deixar espais buits o ombres» sobre la supervisió de les entitats i dels productes financers. Expressarà l'experiència del sistema de supervisió espanyol, tot això d'acord amb la posició europea acordada ahir a Brussel·les. Ha avançat que també subratllarà la importància de la lluita contra el canvi climàtic i la pobresa. «Darrere del sistema financer internacional, i de la seva reforma, són presents equilibris polítics, econòmics, socials i mediambientals perquè tinguem un horitzó, en les pròximes dècades, més racional, més equilibrat i més just» ha argumentat. Zapatero ha defensat que, davant la reforma, cal apostar per una regulació «molt exigent» del sistema financer perquè, només així, es donarà confiança als mercats i als inversors. «Com s'ha demostrat, si un sistema financer entra en crisis, té un impacte sobre tota l'economia», ha argumentat Zapatero. Ha admès que la tasca que tenen davant sí els països que participaran a la reunió és «altíssima» i amb «una gran responsabilitat envers tots els ciutadans del món», en què Espanya volia «estar des del principi».

Èxit d'Espanya, no del govern

El cap de l'executiu central ha expressat també el seu agraïment als líders europeus i d'altres països que han facilitat la presència d'Espanya en la cimera perquè d'aquesta forma s'ha reconegut «el procés de modernització» emprès per Espanya en els últims 30 anys. I també la seva «capacitat d'interlocució amb altres països». D'aquesta manera, Zapatero ha volgut recalcar que l'èxit, més que del Govern, és «de tots els espanyols». «M'importa que el reconeixement sigui per a Espanya, ser un president i un govern en democràcia és transitori, però el reconeixement d'un país és el que resta en el temps», ha indicat. Al seu judici, tots els espanyols poden estar «satisfets» perquè la presència en aquesta cimera era un objectiu que «no era fàcil d'aconseguir» i el que s'ha obtingut és el reconeixement de 30 anys de «camí brillant» per part de la democràcia espanyola. Per a Zapatero, al cap d'aquests 30 anys ha arribat el moment que la comunitat internacional reconegués a Espanya «com una potència» i, per això, la Cimera de Washington representava »un objectiu en el que valia la pena esmerçar-hi esforç». Això sí, va advertir que ara Espanya ha de «perseverar en la tasca» i té la responsabilitat «de consolidar aquest primer reconeixement» de la comunitat internacional. En aquest sentit, ha volgut incidir en què, quan es va configurar l'ordre financer internacional (1944), Espanya «no estava en cap lloc» perquè vivia en dictadura i que, des de 1977, els espanyols han hagut de «recuperar molt temps perdut» i demostrar que «quan se'ls ha deixat viure en democràcia» s'han situat «al nivell dels millors», de manera que ara es compleix el que «segurament va ser un dels màxims desitjos dels qui van pilotar la transició».