La cancellera alemanya Angela Merkel va recordar ahir en ocasió del 70è aniversari de la Nit dels vidres trencats l'"horror" dut a terme pels pogroms nazis contra els jueus i va demanar no callar davant l'antisemitisme present, vingui de la ultradreta o dels qui qüestionen el dret a l'existència d'Israel, "sigui Hamas, Hezbollah o l'Iran".

"Els pogroms no van ser el primer capítol de l'antisemitisme nazi, però van obrir la porta a la catàstrofe de les catàstrofes", va dir Merkel, des de la sinagoga berlinesa de la Rykestrasse. Va afegir també que "aquesta nit van cremar les sinagogues, després va cremar tot Alemanya, després tot Europa". La gran vergonya del ciutadà va ser llavors "no alçar un crit" mentre arrencaven de la seva llar el veí jueu, el comunista, el socialdemòcrata o el gitano, "perquè creia que la cosa no els afectava". Ho seria ara no fer-ho davant els qui "amenacen l'existència d'Israel", va afirmar.

"La xenofòbia, el racisme i l'antisemitisme no han de tenir mai més cabuda a Europa", va dir, i això ha de ser extensiu també al món àrab i altres parts del planeta.

Merkel va evocar els pogroms del 9 de novembre de 1938 com "la nit que representa l'inici de l'Holocaust", mentre la presidenta del Consell Central dels Jueus d'Alemanya, Charlotte Knobloch va recordar la seva experiència, com a nena de sis anys a la capital de la Bavaria.

"El temor a recórrer aquests carrers de comerços devastats, de la mà del meu pare, em va acompanyar tota la meva vida", va dir. "La por segueix aquí", va afegir, sigui pels records o davant l'embraviment dels neonazis, davant els quals Alemanya no pot "abaixar la guàrdia".

Merkel i Knobloch van traçar una paràbola de l'horror del Tercer Reich a l'antisemitisme actual en la sinagoga més gran ?d'Alemanya. De la mateixa manera que ?gairebé tots els temples jueus va ser incendiats en els pogroms. Les flames no la van destruir, però les tropes nazis la van degradar a la funció d'estable per als cavalls.

La Nit dels Vidres Trencats van cremar més de mil sinagogues de tot Alemanya i Àustria. Uns 300 temples van quedar reduïts a cendres, 7.500 comerços jueus van ser devastats i més d'un miler de persones van morir aquella nit. L'endemà es van detenir i deportar 30.000 jueus a camps de concentració.