Mikel Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki, s'havia convertit els últims anys en el principal objectiu de les forces de seguretat, ja que encarnava al sector més dur d'ETA, oposat a la treva i responsable de la decisió que va acabar amb ella: l'atemptat de la T-4 de Barajas el desembre de 2006.

Nascut a Bilbao el 6 de juliol de 1973, Txeroki o Arrano o L'Indi va destacar per la seva violència en la kale borroka, segons fonts de la lluita antiterrorista, que situen el seu salt a ETA l'any 2000, després de la ruptura de la treva de 1998-1999, com a col·laborador del "comando Bizkaia".

Després de la detenció dels principals integrants d'aquest comando, Txeroki va ser un dels encarregats de reconstruir-lo i en aquesta època va participar en diversos atemptats, entre els quals l'assassinat del magistrat gironí José María Lidón el novembre de 2001.

Un altre dels atemptats en els quals els investigadors situen l'etarra detingut aquesta matinada va ser la col·locació d'una bomba adossada el febrer de 2002 en el vehicle del dirigent de les joventuts socialistes basques Eduardo Madina, qui va perdre una cama en l'explosió.

A mitjans d'aquest any, Mikel Garikoitz Aspiazu es va traslladar a França i ràpidament va entrar en el cercle de confiança del llavors màxim dirigent d'ETA, Mikel Antza i de la seva companya Soledad Iparraguirre, Anboto.

Anboto es va encarregar personalment de l'ensinistrament de l'etarra que, al seu torn, va assumir tasques de formació de comandos en l'ús d'armes i explosius.

Les forces de seguretat creuen que Txeroki que, a partir de 2004 es va fer càrrec de la coordinació dels comandos, representa el sector més dur de la banda i els experts l'apunten directament com a responsable del cop de timó que va suposar l'atemptat de Barajas que va posar fi al denominat procés de pau el desembre de 2006.

Aspiazu Rubina és el principal exponent de la nova ETA sorgida després de l'últim alto el foc.

Terroristes vinguts de la kale borroka, sense gaire experiència, però més violents i poc amics de negociacions.

A més, aquests terroristes estarien organitzats en una estructura més preocupada per la seguretat i, per tant, serien menys coneixedors cadascun de l'activitat dels altres.

Txeroki, a més de dirigir-los, sembla haver estat el seu únic contacte, evitant així fugues i filtracions, sempre segons les ?hipòtesis policials, en les quals es destaca que el cap de l'aparell militar d'ETA ha participat ?directament en reunions, trasllats i cursets que en principi semblarien més ?indicats per a càrrecs intermedis.

Aquest contacte directe d'Aspiazu amb els membres dels comandos als quals enviava a atemptar a Espanya es va posar dramàticament de manifest el desembre de 2007 en l'assassinat en Capbreton (França) dels guàrdies civils Fernando Trapero i Raúl Centeno, ja que, segons el testimoni de dos etarres detinguts del comando Nafarroa, Txeroki els va confessar que va ser ell directament qui va prémer el gallet.