El president nord-americà, George W. Bush, va rebutjar l'any passat una petició secreta que va fer Israel perquè els proporcionés bombes antibúnquer i així poder atacar el principal complex nuclear iranià de Natanz, segons publicava ahir el diari The New York Times.

El mitjà cita fonts oficials nord-americanes que parlen en condició d'anonimat, indica que l'administració Bush va rebre la sol·licitud d'Israel per volar sobre l'Iraq i arribar a l'Iran al complex nuclear de Natanz, a uns 230 quilòmetres de la capital iraniana. No obstant això, segons les mateixes fonts, Bush va denegar l'ajuda a Israel argumentant que el seu govern havia aprovat un pla per sabotejar els presumptes esforços iranians de desenvolupar armes nuclears. Els Estats Units van aconseguir que Israel canviés d'idea, almenys temporalment però, a canvi, l'administració Bush va intensificar l'intercanvi d'informació amb els serveis secrets israelians, als quals va oferir els detalls del seu pla per sabotejar de manera encoberta la infraestructura nuclear iraniana.

El que els funcionaris no van aconseguir descobrir va ser si Israel tenia pensat realment fer l'atac o la intenció del primer ministre israelià, Ehud Olmert, va ser forçar la Casa Blanca a prendre mesures més fermes contra l'Iran, abans que Bush deixés el càrrec.

Les fonts van indicar al New York Times que encara que Bush va ser informat de les possibilitats per realitzar un atac a les instal·lacions iranianes, el president nord-americà mai va donar ordre al Pentàgon perquè preparés un pla de contingència, en contra del que han apuntant alguns dels seus detractors.

EUA no volia una altra guerra

Segons la informació obtinguda pel diari, els màxims responsables de l'administració, liderats pel secretari de Defensa, Robert Gates, van convèncer a Bush que qualsevol atac a l'Iran no seria efectiu, posaria fi a la missió internacional d'inspectors nuclears i només serviria per impulsar el programa nuclear iranià. Així mateix, també van considerar que una acció armada a l'Iran portaria una guerra oberta a Orient Mitjà, en la qual es veurien implicats els 140.000 soldats nord-americans desplegats a l'Iraq.

Els Estats Units és un dels principals països promotors de les sancions a l'Iran pel programa de desenvolupament nuclear que porta a terme el país àrab.

El 20 de gener vinent, Bush acabarà els seus vuit anys de mandat i serà l'actual president electe el que haurà de decidir què fer amb el programa.