La presidència no deixava a Matas temps per controlar la despesa pública. Massa fires i molts més casaments. O això va dir al jutge, al qual també va explicar que quan era president fugia dels empresaris del totxo: "No tenia tracte amb constructors".
I això malgrat que l'"únic vici" de l'abstemi exministre d'Aznar i exlíder del Partit Popular és "el treball", segons el mateix Matas va dir al jutge José Castro.
Jaume Matas no fuma, no beu i no controla la despesa pública. I això malgrat que el seu "únic vici és el treball" i malgrat que en els seus temps de president es veia temptat pels havans i les copes en 300 casaments a l'any. O així ho va denunciar al jutge, dolgut amb ell per sospitar que en el seu incessant pelegrinatge pels casaments de Mallorca es podrien haver forjat algunes de les adjudicacions més apetitoses de l'escàndol del Palma Arena.
Això seria com pensar que l'expresident Aznar té alguna cosa a veure amb els arxiimputats Correa i El Bigotes només perquè els dos peixos grossos de la trama de corrupció més famosa de la resta d'Espanya van ser al casament d'Ana Aznar al Escorial. D'aquí la indignació de l'expresident balear, que no entén que l'acusin d'afavorir amb un contracte milionari els arquitectes i germans García Ruiz només per haver assistit a les núpcies d'un dels plançons de la família. "Vam anar al casament d'un dels fills de Luis García Ruiz, però és que el president va a 300 casaments. A l'any! A 300!", etzibava Matas al jutge Castro en un moment d'acalorament i vehemència que trobava rèplica ràpida i afilada del magistrat: "Si anés a menys casaments potser controlaria millor la despesa pública", li retreia Castro, que trobava comprensió al seu comentari en Matas: "Doncs miri, potser és cert. A menys casaments i a menys fires. Això també és veritat".
Potser si ho hagués fet hauria pogut evitar que FCC inflés fins a un 30 per cent la factura que va cobrar en la construcció del Palma Arena. O no, perquè l'expresident, preocupat per l'impacte que pogués tenir en la seva bona imatge, no es va relacionar durant la seva etapa en el càrrec amb empresaris. I menys si eren del sector del totxo: "Jo no tenia tracte amb els constructors", responia, novament ofès, quan se li preguntava per l'error de càlcul que va portar a FCC a engreixar de manera copiosa el rebut que va girar al Govern Matas. Tot sense que el decorós expresident de Balears i del Partit Popular s'assabentés de res.
El president que no sap res
Simplement, no li donava temps a tot. Per això no sabia com es pagaven les factures ni a qui. Tampoc sabia com es controlava que els diners públics dels balears no acabessin en mans brutes. Ni tan sols era conscient d'haver-se saltat reunions que no es van celebrar. O d'haver acudit a altres que tampoc no van tenir lloc. I així ho va aclarir (és un dir) al jutge, durant el maratonià interrogatori de tres dies al qual el va sotmetre. "Jo no sé res de tot això. El president pren la decisió i diu: "Faci's"". I per explicar-ho més clar, ho va dir més alt. Amb la veu en un crit. Paladejant cada síl·laba: "FA-CI'S!" I es veu que es va fer.
I quan va acabar de fer-se, a una altra cosa. Sense transició ni respir. També això està documentat. Quan el president va perdre les eleccions i va esdevenir expresident, el sector privat va obrir els seus braços per acollir-lo. El primer a fer-ho va ser un vell conegut, el mateix Enrique Arnaldo Alcubillas, al qual com a president havia adjudicat en concurs arreglat (o això creu provat el jutge) contractes d'assessorament per valor de 10.000 i 12.000 euros. "Vaig anar a oferir-li la meva col·laboració, jo no demano treball", corregeix Matas. I Alcubillas va acceptar l'oferta.
L'amistat travada després de milers d'euros de relació va permetre a l'expresident segellar un ràpid acord verbal amb el seu antic empleat: 27.000 euros per treballar tres mesos per al bufet madrileny, que segurament va tenir en compte a l'hora de contractar Matas l'irreprotxable actitud vital d'un exministre que confessa el treball com a únic vici i renuncia al vi fins i tot quan en el seu palauet envellien els millors caldos.
"És cert que tenia Vega Sicilia. El 90% eren regals institucionals. Però jo no bec. I com que no bec, doncs no me'l puc beure", va afegir. Per això les ampolles agafaven pols al palauet del president dels 300 casaments.
