El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va expressar la seva "preocupació i tristesa" davant les manifestacions que "de manera sistemàtica s'estan produint atacant l'actuació jurisdiccional del Tribunal Suprem" per la causa que instrueix contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme, al mateix temps que va advertir que el "descrèdit" que provoquen cap a l'Estat de Dret "no resulta tolerable". La Comissió Permanent de l'òrgan de govern dels jutges va aprovar reprovar "de manera especial" les manifestacions "realitzades per persones que han ocupat destacades responsabilitats en institucions bàsiques de l'Estat". Així, durant l'acte de suport a Garzón organitzat pels sindicats CCOO i UGT a la Universitat Complutense, l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villajero va acusar els jutges del Suprem d'haver estat en el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) del franquisme i d'haver estat "còmplices de tortures".
UGT i CCOO van mobilitzar diversos milers de persones en un acte celebrat a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid per denunciar "la persecució" contra Garzón i demanar que el jutge no sigui una nova víctima del franquisme i "dels fills de la dictadura".
En l'homenatge, que va comptar amb la presència de sindicalistes, intel·lectuals, actors i representants del món de la política, com l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, van intervenir el rector de la UCM, Carlos Berzosa, Jiménez Villarejo, així com els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. Maragall es va reunir durant mitja hora amb el jutge per expressar-li el seu suport.
Méndez va qualificar l'obertura de la investigació contra Garzón al Tribunal Suprem com una autèntica "vergonya històrica" instigada pels "fills de la dictadura", que pretenen que el franquisme "segueixi impune" i que el jutge es converteixi en una altra víctima del franquisme.
Un grup de mares i àvies de la plaza de Mayo, representants de les associacions de Memòria Històrica, polítics com el socialista Pedro Zerolo o el coordinador general d'IU, Cayo Lara, i professors universitaris van acompanyar els sindicats en aquest acte.
Davant aquest auditori també va intervenir Fernández Toxo, que va afirmar que UGT i CCOO no estan qüestionant la Transició, però sí pretenen "restablir i recuperar" la memòria de les víctimes, i va destacar que "la Llei d'Amnistia no pot emparar el genocidi".
D'aquesta forma al·ludia a les declaracions de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que va qualificar l'acte d'com un "atemptat" contra la democràcia, tot afegint que és "una barbaritat" posar "en dubte" la Transició.
Jiménez Villarejo es va emportar els majors aplaudiments del nombrós auditori després d'un discurs en el qual va denunciar "l'atropellament impropi d'un Estat democràtic" i va acusar els magistrats del Suprem de constituir-se en un instrument de l'"actual expressió del feixisme espanyol" per admetre les querelles de Falange Espanyola i Mans Netes.
Per part seva, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va avisar que la llibertat per expressar idees ha d'anar acompanyada de "respecte al Tribunal Suprem". Zapatero va fer una crida a "respectar l'acció dels tribunals".
Tancament indefinit
Representants del món de la cultura com Pedro Almodóvar, José Sacristán, Pilar Bardem, Luis García Montero o Almudena Grandes van anunciar que des d'avui portaran a terme un tancament indefinit en suport del jutge de l'Audiència Nacional. L'assistència d'Almodóvar va crear una gran expectació entre el centenar de persones que van recolzar l'acte. L'oscaritzat cineasta va reivindicar el "deute moral amb els qui van perdre la guerra".
Finalment, el diari The Wall Street Journal va assegurar al seu editorial que l'acusació contra Garzón per un presumpte delicte de prevaricació és "merescuda", tot recordant que "un magistrat del Tribunal Suprem el va acusar de manipulació de la justícia i abús de les seves atribucions".
