El comando Otazua d'ETA tenia entre els seus objectius membres de les forces de seguretat de la Policia Autònoma Basca i jutges, sobre els quals haurien recollit informació amb la intenció d'atemptar contra ells, així com de seus del PSOE a Euskadi, empreses del TAV i oficines de Correus i de l'INEM. Aquestes informacions consten en la documentació confiscada als integrants d'aquest comando de "legals" -no fitxats per les forces de seguretat- que actuava a Biscaia i els seus voltants, i així ho haurien confirmat alguns dels seus integrants en les declaracions davant els agents de la Guàrdia Civil.

Els quatre arrestats han admès la seva participació en setze atemptats, inclosos els que van causar la mort del policia Eduardo Puelles i el brigada de l'Exèrcit Luis Conde de la Cruz. Totes les accions reconegudes pels detinguts van ser comeses en els darrers anys a la província de Biscaia o en territoris limítrofs.

Es tracta de tres atemptats amb cotxes-bomba a Burgos, Logronyo i Santoña (Cantàbria) -en el qual va morir Conde-, altres tres atemptats amb bombes adherides als baixos de vehicles a Bilbao -entre ells el de Puelles-, així com sis bombes que van causar només danys materials a Jutjats, un edifici de la Seguretat Social, dependències de l'INEM i diversos repetidors.

Completen la llista d'atemptats en els quals els etarres han admès la seva participació la col·locació de quatre artefactes de menor potència a carreteres del País Basc, Cantàbria i Navarra el mes de març del 2006.

El comando que integraven Íñigo Zapirain Romano, Beatriz Etxebarria Caballero, Daniel Pastor Alonso i Lorena López Díez rebia el nom d'Otazua, en homenatge al terrorista d'ETA Arkaitz Otazua, mort en un enfrontament amb l'Ertzaintza a Àlaba el 14 de setembre de 2003.

Els etarres detinguts ocultaven entre uns baixos de Galdakao (Biscaia) i el domicili que ocupaven dos d'ells uns dos-cents quilos d'explosius, diverses armes i material per a la fabricació de bombes.

Per altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha demanat informació a l'Ertzaintza per aclarir si els sabotatges ocorreguts en les darreres hores a Vitòria són atribuïbles a la kale borroka. El jutge ha fet aquesta petició a l'Ertzaintza després que el conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, afirmés que diversos informes policials apunten que l'atac contra una sucursal bancària i el tall d'un carrer amb pneumàtics incendiats s'emmarquen en la violència al carrer.

En aquest sentit, Batasuna no està disposada a que Segi pugui entorpir la seva estratègia de tornar a les institucions, i per això va intensificar la seva pressió sobre l'organització juvenil, advertint-la que, si reprenien les accions de kale borroka, rebrien el rebuig de l'entorn abertzale.