L

a radiació "ni es veu ni s'olora, però els seus efectes són a llarg termini i danyaran la salut i el medi ambient durant anys", així descriu les conseqüències dels accidents nuclears, Eduard Rodríguez-Farré, radiobiòleg del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Rodríguez-Farré, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, va assegurar que els científics ja han mesurat contaminants com el iode o el cesi en la radiació alliberada a Fukushima, on ja s'ha produït la fusió parcial de dos dels seus reactors davant la falta de refrigeració provocada pel terratrèmol i el sisme submarí.

"Al nucli d'un reactor nuclear hi ha més de 60 contaminants radioactius a partir de la fissió de l'urani, uns de vida molt llarga i altres de vida molt curta, però gairebé tots tenen una gran afinitat amb el nostre organisme i s'hi acumulen, ja que són semblants als nostres elements biològics", explica el científic.

Rodríguez-Farré, un dels grans experts internacionals en radiacions nuclears i autor d'estudis sobre les conseqüències de la catàstrofe de Txernòbil, afirma que d'entre aquests 60 contaminants, els que tindrien majors conseqüències per a la salut humana serien el iode, l'estronci 90 i el cesi (C-137).

"El iode afecta immediatament i deixa mutacions als gens, a partir de les quals es pot desenvolupar després el càncer de tiroide", sosté el toxicòleg, que recorda que l'accident de Txernòbil va multiplicar per deu els casos de càncer de tiroide a Centreeuropa.

Per la seva banda, "l'estronci s'acumula als ossos un mínim de 30 anys, com si fos calci, i durant anys continua irradiant l'organisme; mentre que el cesi queda dipositat als músculs".

Els dos contaminants "augmenten el risc de tota mena de càncers, especialment d'ossos, músculs i tumors cerebrals, disminueixen la immunitat de l'organisme i augmenten la capacitat de patir altres patologies".

A més, "la radiació altera la reproducció", ha recordat aquest metge, membre del Comitè Científic de Nous riscos per a la salut de la Unió Europea, i "afecta més a les dones que als homes".

L'explicació està en el fet que "els espermatozoides es regeneren totalment cada 90 dies i un espermatozoide alterat desapareix en aquest període, però els òvuls estan en els ovaris tota la vida, i si un òvul alterat per la radiació és fecundat posteriorment, hi haurà malformacions en el fetus, encara que sigui molts anys després".

Les conseqüències per al medi ambient no són menors: "A llarg termini la contaminació nuclear es diposita a terra i al mar, i s'incorpora a la cadena tròfica, dels peixos, que són la base de la dieta al Japó, de la resta d'animals, de les plantes, la fruita, les verdures".

Aquest procés, argumenta el científic, "es va bioacumulant, és a dir, va passant d'un ésser viu a un altre i va empitjorant".