Sendai, l'epicentre de la tragèdia humana originada després del terratrèmol, ha esdevingut una ciutat dominada pels helicòpters per uns habitants que intenten fer-se amb les últimes existències d'aliments i benzina amb agòniques esperes.
Tot i que la majoria dels edificis es mantenen dempeus, encara que amb evidents escletxes als seus fonaments, la ciutat resta totalment paralitzada, sense negocis oberts i amb talls elèctrics que obliguen als ciutadans a fer mans i mànigues per recuperar la normalitat.
La lluita per sobreviure
Files compostes per una cinquantena de persones s'organitzaven durant el dia d'ahir davant els pocs supermercats que seguien oberts després de la tragèdia. Una espera paral·lela a les llargues hores que els conductors havien de fer per adquirir un bidó de benzina.
Aquests són dos dels casos més concorrents a la localitat japonesa durant els últims dies. No són, però, els únics episodis signes inequívocs de la lluita per la supervivència. A una galeria davant l'estació de Sendai, on encara s'hi podia observar un tren bala que va ser frenat pel terratrèmol, grups de joves oferien cargadors de pil·les per tots aquells que volien emplenar la bateria del seu telèfon mòbil.
En un altre indret proper, un saló recreatiu oferia café calent i els seus banys de forma absolutament gratuïta, tot i que alguns aprofitaven l'escassetat per demanar 1000 iens -quasi 9 euros- pels dos sobres de menjar instantani que s'oferien, en un intent desesperat de fer negoci que, malgrat tot, no va aixecar protestes entre els diferents japonesos que estaven en aquell indret.
La situació encara esdevé més dràstica a l'aeroport, escombrat per unes onades que es van endinsar varis quilòmetres. Aquestes instal·lacions, encara continuen negades, amb edificis visiblement afectats i cotxes conglomerats uns sobre els altres o mesclats amb la resta d'avionetes i vaixells.
