imatges dantesques a llorca.Un home intenta reanimar una de les víctimes de la tragèdia, que va quedar estirada a terra entre runes amb la cara plena de sang.Un dels morts anava en bici quan li van caure a sobre nombroses parts d'un edifici. Diverses dones s'abracen i ploren moments després del segon terratrèmol.

Dos mesos després de la catàstrofe viscuda al Japó, dos terratrèmols, amb epicentre quatre quilòmetres a l'est de la localitat de Llorca, van sacsejar la Regió de Múrcia al complet i van causar 8 morts a l'esmentada ciutat. El primer dels terratrèmols va superar els 4,4 graus a l'escala Richter; mentre el segon va arribar als 5,2 graus i es va notar a Almeria, Granada, Jaén, Màlaga, Sevilla, Alacant, i fins i tot a Madrid. Les autoritats regionals van confirmar a darrera hora del dia que la situació estava controlada, després d'haver posat en marxa el nivell 1 del Pla d'Emergències davant el Risc Sísmic de la Comunitat Autònoma de Múrcia (Sismimur) davant uns sismes i dues rèpliques que van generar una energia que els geòlegs comparen amb 200 tones de TNT.

Poc després de les cinc de la tarda, un moviment sísmic de 4,4 graus es va registrar a quatre quilòmetres a l'est de Llorca. L'Ajuntament de la ciutat va posar en marxa el Pla d'Emergències municipal, i el Govern regional va activar el Sismimur. Poc després, cap a tres quarts de set, un segon moviment va arribar als 5,2 graus, segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

La catàstrofe va causar 8 morts, va confirmar el Ministeri d'Interior, i José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, va ordenar el desplegament de la Unitat Militar d'Emergència (UME). Carme Chacón, responsable de Defensa, va explicar que s'havien enviat brigades de València i Madrid, amb uns 350 efectius.

Les comunitats autònomes van respondre enviant suports al dispositiu d'emergències que van desplegar Múrcia i Moncloa. Només la Guàrdia Civil va sumar 210 agents. A ells es va unir, a la nit, un comboi català amb una vintena d'efectius en cinc vehicles i un camió de la unitat de suport logístic.

Els terratrèmols van causar danys en habitatges particulars i edificis del nucli urbà i de patrimoni històric, com el Santuari de la Virgen de Vega, el Campanar de l'Església de San Diego o la Torre del Castell de Llorca. A més, una residència de gent gran de Llorca va haver de ser evacuada i l'Ajuntament de Vélez Rubio (Almeria) va detectar desperfectes al sostre del pavelló cobert d'esports.

Moltes persones no van poder tornar a les seves llars. Així, Francisco Jódar, primer edil de Llorca, va demanar a les ciutats properes "aigua, aliments, mantes o matalassos per poder atendre la gent". L'alcalde va explicar que "els ciutadans no s'atreveixen a entrar a les seves cases i no puc animar a que ho facin, ni es pot garantir que no es produeixi un altre sisme". Múrcia i Águilas van ser els primers consistoris a respondre a la crida.

Cinc empreses es van oferir per proporcionar aliments i begudes, a iniciativa de Miguel Ángel Cámara, alcalde de Múrcia. Inicialment es van enviar cinc tones d'aliments i 14.000 ampolles de litre i mig d'aigua.

Creu Roja va enviar un mínim de 22 ambulàncies i va desplegar quatre hospitals de campanya i dos centres d'atenció per assistir les víctimes. Set ambulàncies més van sortir d'Alacant i Múrcia per reforçar l'operatiu d'emergències, amb 130 voluntaris. També va activar el seu Conveni d'Emergències amb la Fundació Carrefour amb la finalitat de disposar d'aliments i aigua per a unes 10.000 persones.

Luis Eugenio Suárez, president del Col·legi de Geòlegs d'Espanya, va ser taxatiu a l'hora de donar les seves primeres valoracions sobre el sismes, tot explicant que els edificis de Llorca "no haurien d'haver caigut", i, per tant, "no s'haurien d'haver produït víctimes". "Un terratrèmol de 5,2 en l'escala de Ritcher no té la intensitat suficient per produir efecte col·lapse, fet pel qual els danys produïts es deuen a danys previs", va aclarir.

Por, desolació i molta incertesa es reflectien a les cares dels milers de veïns de Llorca que caminaven per uns carrers plens de runes mentre lluitaven contra el pànic per decidir on passarien la nit.