03 de juny de 2011
03.06.2011
opinió

urdangarín, duc de palma arena

03.06.2011 | 02:00
urdangarín, duc de palma arena

el cèrcol olímpic es tanca entorn d'Iñaki Urdangarín. La seva proximitat a l'entramat de Jaume Matas malmet igualment els valors esportius que encarna el seu bronze als Jocs i la funció representativa que caracteritza la Família Reial i assimilats. De duc de Palma de Mallorca a duc de Palma Arena, per la implicació del seu Institut Nóos en l'escàndol, el gendre del Rei probablement no necessitava les aventures empresarials en què es va embarcar. I si volia prestigiar la seva independència, s'hauria d'haver desvinculat abans del paraigües del cap de l'Estat.
En el relaxat estiu de 2003, Urdangarín va ser un dels primers a felicitar el refet Matas. El duc va aprofitar la sembra de tortugues a Cabrera per assegurar al llavors president que l'entusiasme desbordava els carrers. El fervor va quallar com a mínim en un congrés o mascarada turísticoesportiva, que escandalitza fins i tot en l'historial de l'últim Govern del PP. L'apartament ducal es va produir en descobrir-se la desmesura i nul control de les xifres adjudicades.
Davant la imputació del seu lloctinent, el gendre del Rei pot refugiar-se en l'argument autoexculpatori favorit del seu admirat Matas, que va perdre el rècord de les fiances penals a mans del Francisco Correa de Gürtel. La línia per desmarcar-se consisteix a destacar que el número 1 no tenia per què saber el que feia el número dos, solució que requereix la col·laboració vehement del segon.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema