La ciutat de Llorca es manté en "pronòstic reservat", plena de puntals metàl·lics i amb una població en profund xoc emocional que encara no ha mitigat gairebé un mes després dels terratrèmols que van causar nou morts, més de 300 ferits, danys al 80% dels seus edificis i pèrdues generals avaluades en 700 milions.

A les cinc de la tarda, quan es compleixi un mes del primer terratrèmol, una "cadena d'abraçades solidaries" -iniciativa d'alguns damnificats- recorrerà la ciutat d'un extrem a un altre per acabar poc abans de les set, hora en què va tenir lloc el segon sisme al barri de La Viña.

També aquest dissabte, la plataforma ciutadana Llorca-11 de maig es concentrarà a les 18,30 hores a la plaça d'Espanya del municipi per fer un tribut a les víctimes i reivindicar que tampoc ells, els que s'han quedat sense casa i sense negocis, caiguin en l'oblit.

Durant les últimes quatre setmanes han hagut de ser enderrocats 25 edificis, diverses cases unifamiliars i una església, encara que la previsió de demolicions no està tancada perquè els danys que presenten els habitatges s'han agreujat i les revisions tècniques segueixen desvetllant problemes estructurals de vegades irreversibles.

L'estimació de l'ajuntament apunta que unes 3.800 famílies segueixen fora de casa un mes després de la tragèdia, que entre 800 i 1.100 persones segueixen vivint al campament de refugiats, ja que, almenys 500 pisos seran enderrocats ja que es registren uns 90 edificis en codi vermell o vermell-vermell per greu risc de col·lapse estructural.

Entre la llista dels sentenciats a l'enderrocament es troben també edificis públics com el pavelló que albergava a una vintena d'ONGs, un centre de salut o l'institut d'Educació Secundària "Ramon Arques", fins ara seu dels exàmens de selectivitat dels alumnes de la comarca.

El seu enderroc imminent obligarà els batxillers de cinc municipis a examinar-se de la selectivitat a la veïna localitat de Totana.

Constitució de l´ajuntament a l´aire lliure

La inexistència d'edificis públics ha obligat l'ajuntament a organitzar a l'aire lliure l'acte d'investidura de la nova corporació, que tindrà lloc a les 20,30 hores a la plaça d'Espanya.

L'alcalde electe, Francisco Jódar (PP), prendrà per segon mandat consecutiu el bastó de comandament amb un discurs centrat en la reconstrucció de la ciutat, ja que, com ha repetit en els últims dies, "el que els terratrèmols van trigar cinc segons a destruir, trigarà anys a recuperar ".

Segons Jódar, l'aspecte general de la ciutat ha millorat i ja no és el dels primers dies, quan en només cinc dies -entre el 14 i el 19 de maig- es van recollir 3.322 tones de runa, però els puntals es compten per milers i les estructures metàl·liques asseguren els principals monuments, alguns "ferits de mort".

Els danys al patrimoni històric i cultural superen els 50 milions i entre els edificis més afectats estan les esglésies, 13 d'elles tancades al culte, que també són les que han despertat més iniciatives solidàries de reconstrucció entre multinacionals i caixes d'estalvis.

Mentrestant 212 pèrits inspeccionen cada casa per atendre les més de 22.000 comunicacions de danys rebudes pel Consorci de Compensació, que ja ha pagat cinc milions en concepte d'indemnitzacions dels 91 previstos.

Més de 60 milions de pèrdues

Més de 1.300 empreses, bars, restaurants i comerços pateixen danys superiors als 60 milions i, encara que molts ja han obert, altres han perdut els seus negocis en edificis reduïts a runa.

Enmig del desastre sí que han trobat sucosos nínxols de mercat les empreses d'enderrocs, mudances, guardamobles, reparacions i els estudis d'arquitectura i enginyeria, que aquests dies realitzen "avaluacions patològiques" d'edificis, obligatòries abans d'escometre la reconstrucció.

Les empreses del sector es publiciten amb missatges dirigits a tocar la fibra sensible dels damnificats, com una al carrer Terrer Leonés que anuncia al seu aparador "T´ajudem de veritat a reconstruir la teva vida".

Milers de llorquins ja treballen en aquesta tasca, però molts es mantenen en un "exili" proper de segones residències a la platja i al camp a l'espera que la paraula "normalitat", la més emprada pels polítics durant aquestes quatre setmanes , deixi de ser un eufemisme.