L'enviat especial del Kremlin per mediar en el conflicte libi va assegurar a Trípoli que Moammar al-Gaddafi ja ha començat a negociar amb els rebels. Segons l'emissari rus Mikhaïl Marguelov, el cap del Govern libi, Baghdadi Mahmudi, li ha parlat de "contactes directes" entre alguns representants del règim i altres del Consell Nacional Transitori de Bengasi.

En aquest sentit, Saif al Islam, fill del líder libi, va afirmar estar disposat a celebrar eleccions en un termini d'uns tres mesos, com a màxim a finals d'any, sota la supervisió d'observadors internacionals per acabar amb el conflicte a Líbia. Saif al Islam, considerat el successor de la "presidència hereditària" líbia instaurada pel seu pare, es va mostrar a més convençut que ells guanyarien aquestes eleccions, ja que Gaddafi "és encara popular al seu país".

En tot cas, el primer ministre libi, Baghdadi Mahmudi, va afirmar que qualsevol iniciativa de diàleg entre el règim i els rebels no pot incloure la qüestió de la sortida del poder de Gaddafi, que representa una "línia vermella infranquejable". El primer ministre va destacar que Gaddafi "és el líder del país" i que la seva sortida no és negociable.

Deserció de 46 militars

Paral·lelament, almenys 46 militars libis, entre ells diversos oficials d'alt rang, van decidir desertar de les forces lleials al líder libi i han arribat a Tunisia en els darrers dos dies.

Per altra banda, el Govern va decidir expulsar l'ambaixador de Líbia a Espanya, Ajeli Abdussalam Ali Breni, així com tres funcionaris de l'oficina diplomàtica, per mantenir-se fidels al règim de Gaddafi. Exteriors va notificar a l'ambaixador libi la decisió de posar fi a la seva missió i li ha donat deu dies per abandonar Espanya.

Per part seva, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, van reafirmar al secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, la necessitat de mantenir l'operació militar i la pressió política i econòmica a Líbia.

Finalment, la incertesa i la por són els sentiments que predominen entre les 9.000 persones que s'allotgenen als camps de refugiats a Turquia, al costat de la frontera amb Síria. Els 250 sirians que van decidir dimecres tornar al seu país són una excepció.