El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest dimecres un pla per començar a retirar les tropes nord-americanes de l'Afganistan, en un primer pas cap al final d'una guerra llarga i costosa. És també el principi d'un gir en el focus nord-americà, que ara es fixa en la seva malmesa economia.

Obama ha dit que retirarà 10.000 soldats de l'Afganistan abans de finals d'any, i que 23.000 més sortiran del país de l'Orient Mitjà abans del pròxim estiu. A partir d'aleshores hi haurà retirada constant de tropes fins a la retirada definitiva.

En un discurs televisat a la nació de 15 minuts, Obama ha promès que els Estats Units -que s'esforcen per restaurar la seva imatge global, reparar una economia vacil·lant i retallar els índex elevats d'atur- acabarien amb una dècada d'aventures militars que van començar després de l'atac terrorista a les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001.

"Aquesta nit ens consolem sabent que la marea de la guerra està retrocedint", ha dit Obama, anunciat la retirada gradual de les forces nord-americanes a l'Iraq i la participació limitada en l'actual campanya internacional a Líbia.

"Amèrica -ha afegit-, és temps de centrar-nos en la construcció de la nació a casa".

Notícies prèvies sobre el fet que Obama anunciaria la retirada total de les tropes que ell mateix va enviar a l'Afganistan el 2010 causaran friccions entre el president i els seus assessors militars, que han advertit del perill d'una reducció d'efectius precipitada.

Gairebé deu anys després que govern talibà afganès fos expulsat del capdavant de l'Afganistan, les forces dels Estats Units i de l'OTAN han estat incapaces de fer el cop definitiu al grup islamista radical. El govern afganès continua essent feble i notablement corrupte, i milers de milions en esforços d'ajuda estrangera han aconseguit resultats pobres.

La decisió d'Obama de retallar les forces nord-americanes ha estat més agressiva del que molts esperaven. Per exemple, ha superat les opcions ofertes pel general David Petraeus, màxim comandament de les tropes de l'OTAN i dels EUA a l'Afganistan, que Obama ha escollit per dirigir la CIA.

La decisió del president reflecteix la pressió que afronta mentre intenta retallar les despeses i aturar les baixes de soldats sense permetre que l'amenaça dels atacs extremistes es propagui.

El debat sobre el futur dels EUA a l'Afganistan ha fet un gir notable des que forces especials nord-americanes van assassinar el líder d'al-Qaida, Osama bin Laden, al Pakistan el maig. Obama ha dit que la informació recollida al lloc on residia el fins aleshores terrorista més buscat del món mostren que al-Qaida està sota "una enorme pressió".

"No intentarem fer de l'Afganistan un lloc perfecte. No patrullarem els seus carrers o les seves muntanyes per sempre", ha dit Obama. "És responsabilitat del govern afganès".