Més de 20.000 persones s'han reunit aquest dimarts a la nit a la plaça Sintagma d'Atenes, davant del Parlament grec, per protestar contra les mesures d'austeritat del govern de Papandreu, que espera aconseguir el suport de la majoria dels diputats per tirar endavant una moció de confiança.

Els manifestants han corejat consignes contra la classe política i han apuntat centenars de llums verds contra el Parlament, que abans de mitjanit previsiblement votarà si dóna suport al govern grec, com així sembla que serà, ja que el Moviment Socialista Panhel•lènic (PASOK) compta amb la majoria suficient.

Efi Koloveru, estudiant de 22 anys, prefereix que el país faci fallida en lloc que l'executiu tiri endavant les seves mesures: "Ens estan matant lentament". A més, ha demanat que persones "competents" es posin al comandament del país, cosa que ni tan sols contempla Julietta, una funcionària que també ha acudit a la manifestació i que directament ha demanat que "tots se'n vagin a casa".

Un cop passada la qüestió de confiança, el primer ministre Georgios Papandreou, encara haurà de tirar endavant la setmana que unes mesures d'austeritat que passen per retallar la despesa pública, pujar els impostos i vendre actius de l'Estat per tal d'obtenir un nou tram d'ajudes per import de 12.000 milions d'euros que necessita Grècia.

Després de dos dies de converses a Brussel·les, els ministres de Finances de la zona euro han donat un ultimàtum a Grècia: el govern, el Parlament i la societat en conjunt tenen fins al pròxim 3 de juliol per aprovar noves mesures per tal de rebre la propera quota de 110.000 milions d'euros dels fons que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van acordar lliurar el país el maig del 2010.

Encara que Grècia no ha complert diversos objectius relacionats amb el deute inclosos en el primer paquet d'ajuda, els ministres de l'eurozona han dit estar disposats a oferir un segon paquet de préstecs.

El nou pla, que compta amb uns 120.000 milions d'euros i es perfilarà a mitjans de juliol, inclourà per primera vegada una contribució d'inversors privats, que comprarien voluntàriament nous bons grecs.

Les autoritats gregues han admès que els préstecs d'emergència són necessaris per evitar que el proper mes de juliol el país es quedi sense fons, incomplint així les seves obligacions pel que fa al deute. Papandreu ha advertit que aquesta situació seria "catastròfica" i ha demanat als grecs que acceptin estrènyer el cinturó.

"Les conseqüències d'una fallida violenta o de la sortida de l'euro tindrien conseqüències catastròfiques immediates per a les famílies, els bancs i la credibilitat del país", ha declarat el primer ministre al començament del debat sobre la qüestió de confiança.

El nou ministre de Finances, Evangelos Venizelos, ha dit que intentarà que el nou programa d'austeritat estigui aprovat abans del 28 de juny. El pla, que s'està debatent al Parlament, introdueix en els pressupostos un estalvi d'altres 6.500 milions d'euros per aquest any i 28.000 milions fins al 2015, així com altres 50.000 milions per la venda d'actius de l'Estat.

Els anys de malbaratament, una disciplina pressupostària poc estricta i l'evasió d'impostos han fet que el deute públic de Grècia hagi assolit els 340.000 milions d'euros, entorn del 150 per cent del PIB.

El PASOK perd suport

Mentrestant, el PASOK segueix perdent suport popular i, segons dues enquestes publicades aquest dimarts, ja es troba darrere en intenció de vot del partit conservador Nova Democràcia.

Un sondeig del GPO per a la cadena Mega TV situa al PASOK nou dècimes per darrere de Nova Democràcia, que ocupava en un estudi anterior la segona posició a 1,7 punts dels socialistes. Per la seva banda, una enquesta per Alter TV amplia aquesta distància entre els dos partits a 1,7 punts, de manera que Nova Democràcia obtindria el suport del 21,3 per cent dels grecs i el PASOK el del 20,7 per cent .

En referència a la visió que els ciutadans tenen del nou govern, el 35 per cent de les persones entrevistades pel GPO considera que el gabinet serà ara més eficaç, si bé el 63 per cent ha donat una resposta negativa. No obstant això, un 55 per cent aposta perquè l'actual executiu conclogui la legislatura que expira el 2013, enfront del 39 per cent dels enquestats que ha advocat per eleccions anticipades.