L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi va intentar convèncer el tribunal de l'Audiència Nacional que el jutja que la nova estratègia de l'esquerra abertzale que ell va apadrinar es va adoptar amb l'oposició d'ETA, i que aquest projecte "necessita" que la violència desaparegui "de manera irreversible". El dirigent abertzale va apel·lar a la seva "honestedat revolucionària" per defensar la sinceritat del seu projecte i assegurar que l'únic objectiu que el va guiar a ell i a la resta dels acusats va ser el de trencar amb l'estratègia que combinava la lluita armada amb la lluita política per adoptar una altra que usés vies exclusivament pacífiques i democràtiques. "Si apostar per la via democràtica és delicte, jo sóc culpable i nosaltres som culpables. Si això no és delicte, sóc innocent i els altres també", va afirmar.

"No ens jugarem que hi hagi una bomba demà o demà passat. Això ens rebenta el disseny de dalt a baix i rebenta la nostra credibilitat durant diverses generacions", va manifestar Otegi, que en un altre moment va explicar que "si em permeten la frivolitat, això és com deixar el tabac. Es pot deixar a poc a poc o de manera radical, però deixar-lo a poc a poc provoca recaigudes més freqüentment".

El líder abertzale i altres set acusats s'enfronten a penes d'entre deu i catorze anys de presó per integrar presumptament una "comissió permanent" -Bateragune- que, segons la Fiscalia, per encàrrec d'ETA i seguint les seves instruccions havia de treballar per l'acumulació de forces en un "pol sobiranista" subordinat "als fins i mètodes" de la banda terrorista.

Per part seva, l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga va assegurar que el seu objectiu i el dels altres set acusats d'intentar reconstituir Batasuna a través de Bateragune era "obrir el meló" del debat sobre el final de la violència dins de l'esquerra abertzale. Díez Usabiaga va assegurarque ell i la resta dels acusats van decidir desenvolupar aquest debat "de manera autònoma" i "sense cap tutela" -en referència a ETA- i va negar pertànyer a Bateragune o haver participat en reunions d'aquest òrgan, que va descriure com una estructura interna d'Ekin.

En un altre ordre de coses, el Tribunal Constitucional (TC) va acordar admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per Sortu contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) que va prohibir la seva inscripció com a partit polític. La providència insta el Suprem a remetre en un termini de deu dies les actuacions que van acabar amb la prohibició de Sortu i dóna aquest mateix termini a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per personar-se en el procediment.

Finalment, el Parlament va homenatjar les víctimes del terrorisme en un acte celebrat al Congrés al qual es van negar a acudir bona part de les principals associacions en protesta per l'actitud dels polítics.