Les autoritats de la Unió Europea estan treballant en un pla de contingència per a Grècia per si el Parlament hel·lè rebutja el pla d'austeritat i el país no pot rebre el pròxim desemborsament dels crèdits de l'FMI i la UE. Des de fa diverses setmanes s'està elaborant un pla per assegurar que Grècia rebi la liquiditat que necessita per evitar una suspensió de pagaments si la UE i l'FMI no desemborsen per a mitjans de juliol el tram de 12.000 milions d'euros contemplat en el programa de rescat. A més d'evitar una fallida, la intenció és limitar qualsevol contagi de Grècia a Irlanda, Portugal i Espanya i al sistema bancari europeu. El pla és diferent de la proposta francesa de participació del sector privat en el segon rescat a Grècia i és discutit malgrat que el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i altres importants funcionaris de la UE han dit reiteradament que "no hi ha un Pla B per a Grècia".
El Parlament grec va començar el debat sobre les noves mesures d'austeritat amb la incertesa de si el Govern socialista aconseguirà que l'Assemblea les aprovi, davant les desercions a les seves files i la creixent pressió social. Ahir mateix va començar una vaga general de dos dies.
El primer ministre socialista grec, Yorgos Papandréu, i el seu ministre de Finances, Evangelos Venizelos, estan immersos en contínues consultes per convèncer els dissidents del seu grup parlamentari de la necessitat d'aprovar les noves mesures, per dures que siguin. D'això depèn el lliurament d'un cinquè tram d'ajuda externa de 12.000 milions d'euros per pagar sous i pensions el juliol.
Sense aquests diners, Grècia no podrà afrontar els seus pagaments i es convertiria en el primer país de l'Eurozona que suspèn pagaments, fet que pot generar un efecte dòmino que arrossegui la banca europea i acabi copejant a altres països del Vell Continent.
Dues sessions
El pla es votarà en dues sessions diferents, la primera, demà, serà per donar el vistiplau al marc general de les mesures, mentre que dijous es ratificarà una llei addicional per a la seva aplicació. Dos diputats socialistes han expressat la seva intenció de votar en contra per discrepar de la privatització del 17% de l'empresa nacional d'electricitat, fet que debilita la magra majoria parlamentària de cinc escons que té el partit que es troba en el Govern.
Per altra banda, un nou pla que impliqui el sector privat és la innovadora proposta que ha fet el president de França, Nicolas Sarkozy, als bancs francesos per participar en el rescat de Grècia mitjançant un nou paquet d'ajuda. Per això, Sarkozy ha confiat que aquest mateix acord sigui adoptat també pel conjunt de la Unió Europea ( UE) i, fins i tot, s'ha mostrat disposat a modificar.lo per aconseguir un suport de tots els països. Aquest pacte entre Sarkozy i les entitats franceses consisteix que els creditors privats canviïn els seus bons de deute grec per altres amb venciment a 30 anys a interessos equivalents als utilitzats pel mecanisme europeu de rescat, més una prima en funció del creixement econòmic de Grècia.
