22 de gener de 2012
22.01.2012
40 Años
40 Años

"He marxat de Catalunya perquè la meva filla no sigui escolaritzada en l'odi als espanyols"

Félix de Azúa

22.01.2012 | 01:00
Félix de Azúa.

Filòsof i Catedràtic d'Estètica. Ha deixat Catalunya perquè la seva filla no creixi en "l'odi als espanyols". Fa mig any, Félix de Azúa (Barcelona, 1944) se'n va anar a viure a la capital de l'Estat amb la seva dona, una jove arquitecta que acaba de donar-li el seu primer fill, una nena que té pocs dies de vida. Azúa, que té segona residència al Baix Empordà, és un dels nou poetes "Novíssims" dels setanta, segons Castellet, i un destacat membre de la "gauche divine" barcelonina d'aquells anys.

Ha canviat de paisatge, com li senta Madrid?
Sóc feliç. Potser sóc l'únic que se sent feliç a Madrid. La gent d'aquí en parla malament, i a mi m'encanta..
Tan irrespirable li resultava Catalunya?
Feia molt que tenia la sensació que a Barcelona estava perdent el temps. Les coses que a mi m'interessen ja no passen allà. Durant anys, algunes coses del món passaven per Barcelona; ara ja no passa absolutament res si no has nascut a Olot o a Girona, i amb la meva dona vam prendre la decisió que a la nostra filla havíem d'educar-la en un lloc on passessin coses i, com que no podíem anar-nos-en a Nova York perquè és molt car, ens en vam anar a Madrid.
Diu que no està disposat que la seva filla sigui escolaritzada en català.
No és que no vulgui que sigui escolaritzada en català, el que no vull és que sigui escolaritzada en l'odi als espanyols.
Fa unes setmanes explicava en un article que no volia que li passés com a un amic seu, el fill del qual, de vuit anys, li va demanar: "pare, nosaltres què som, fatxes o catalans"?
És absolutament real. Dóna una idea del que s'aprèn al col·legi.
Vostè va donar classes a la Universitat fins que, fa poc, es va jubilar... allà també hi ha aquest clima?
Jo estava a la Politècnica, que, per la seva pròpia estructura, no pot ser asfixiant, perquè els professors estan acostumats a viure la competència internacional i s'escull els millors de cada especialitat. A d'altres universitats catalanes no és així: si busquen el millor expert en sànscrit i resulta que és de Valladolid, no el contracten, prefereixen un expert en sànscrit nascut a Vilanova i la Geltrú.
Malparla del nacionalisme català des de fa anys, per què ha trigat tant a anar-se'n?
Perquè tenia la confiança, o l'esperança, que en algun moment es reaccionés en contra d'aquesta gent que estima tant Catalunya i l'està destruint, però va succeir alguna cosa impensable: el PSC es va passar directament a la dreta nacionalista. Això va deixar absolutament desconcertats els que confiàvem encara que fos un partit nacional espanyol. Aviat, resultava que el PSC era primer català i després socialista. Aquí va començar el desastre. Vaig aguantar uns anys per veure si s'esmenava però ha anat a pitjor, i me'n vaig anar. Però no només jo, no sap els milers de catalans que estan vivint a Madrid.
A Madrid acusa un nacionalisme espanyol?
Jo això del nacionalisme espanyol no ho entenc. És clar que hi ha nacionalistes espanyols, i són exactament iguals que els nacionalistes catalans, però tots els altres no som nacionalistes espanyols.
El daltabaix del PSOE és equiparable al d'UCD?
Crec que sí, encara que es veurà amb més claredat d'aquí a un parell d'anys. Els equiparo perquè no crec que aixequin el cap. El PSOE, llevat que es produeixi un canvi brutal i puguem tornar a votar-lo, mai més tornarà al poder. Els signes van per aquest camí: aquí estan Rubalcaba i Chacón proclamant el debat d'idees, quan l'únic que debaten és qui té el carnet més antic. Vergonyós. És un debat de personalitats amb l'única ambició de veure qui es queda amb els sous.
Vostè va ser votant del PSOE fins que el 2006 va subscriure el manifest de Ciutadans, ara vota a Rosa Díez?
En les darreres eleccions vaig votar Ciutadans. En realitat, hagués preferit no votar, però em sembla lleig no fer-ho.
No se sent representat.
No, jo pertanyo a una generació que té uns valors molt clars: educació, cultura, llibertat i justícia. No hi ha cap partit que parli d'aquestes coses ara i els d'esquerra ho defugen. Un partit nacionalista no pot creure en la justícia perquè és partidari de la nació. Ho deia en una entrevista Jordi Pujol: "prefereixo catalans nazis, però catalans". Llibertat? Els partits d'esquerra només parlen de llibertat per bestieses. Cultura i educació? Se les han carregat. Què tenen d'esquerres, llavors?
Es declara dels pocs de la seva generació que queden d'esquerres.
Som molts i n'estem farts. Alguns utilitzem un llenguatge que s'aproxima al sarcasme i altres callen. Tinc centenars d'amics que estan en una posició igual a la meva: "l'esquerra ha mort, visca l'esquerra". No ens podem identificar amb aquesta esquerra que cada vegada és més de dretes i ha traït els valors de llibertat, justícia, educació i cultura per parlar de drets sexuals o de les minories que no són més que cortines de fum per no parlar de les verdaderes qüestions.
Considera que Zapatero ha estat perjudicial per a Espanya?
Espantosament perjudicial. Possiblement, el president més perjudicial de tots. Perjudicial perquè ha arruïnat el país de la manera més brutal, perquè ha fet als nacionalistes catalans concessions impressionants, perquè ha permès l'entrada de Bildu al Parlament... La llista és inacabable però el fet més imperdonable és que va donar rang d'Estat a l'estupidesa. Va posar com a ministres a gent absolutament inútil, persones inconscients, trivials, sense preparació i de ment raquítica.
"No sembla que entre les generacions de menors de 50 anys hagi de sortir una aportació política o moral", ho creu així?
És evident. Els que valen no es dedicaran a la política perquè ja han vist com funciona, però poden intentar-ho en el terreny extraparlamentari. Ho van fer els del 15-M però avui és tan fàcil manipular grups i masses que han durat mig any i han estat devorats pels talps d'Izquierda Unida... La política és un món que cal abandonar, cada dia s'assembla més al món sindical. Cal suportar-los i cal finançar-los encara que siguin uns paràsits; destruir-los seria molt més difícil.
Per anar cap a on?
Tornem a estar en una època molt semblant al franquisme: la densitat d'explotació, d'opressió i d'estupidesa és molt semblant, fet pel qual, per a mi, la negació és ja un valor en aquest moment..
Si el que tenim no és crisi, segons vostè, què és?
Una cosa és que es digui crisi i una altra, que ho sigui. Prego perquè sigui una crisi, perquè les crisis acaben. Em sembla indubtable que estem davant un canvi de sistema i com altres canvis de sistema acabarà amb els privilegis de molta gent. Inicialment arrasarà injustament moltíssima gent feble que no s'ho mereix, però vull creure que els fills d'aquesta gent entraran en un món molt més ben organitzat.
Ha esdevingut un optimista, creu que la seva filla viurà un temps millor i més just?
M'he tornat optimista des que la vaig tenir, des del moment en què vaig canviar biològicament i em vaig convertir en un paràs dels que ensenyen la foto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook