Ja ha vist com ha acabat Garzón, que va tenir també alguns casos controvertits al País Basc (Batasuna, Egin, Egunkaria...).

Em fa una mica de pena, allà va ser decisiu a l'hora de donar forma a la teoria que el terrorisme era un pop amb moltes potes. En altres actuacions no em va agradar tant, però bé, està vist que en aquest país si toques la dreta tens els dies comptats. En canvi, a l'esquerra li pots fer el que vulguis, que no passa res. En fi, em sembla una injustícia.

En aquest país que diu també està mal vist que un govern s'entrevisti amb un grup terrorista per acabar el conflicte.

Per què?

Perquè aquest país no està segur de si mateix i els polítics són poc seriosos, utilitzen el terrorisme per pegar-se els uns als altres. La falta d'unitat en aquests temes s'ha suplit a Espanya amb mil papers, mil pactes, etc., que no feien més que voler tapar la manca de seriositat. Si està tan mal vist és perquè un partit ho criticava molt.

El periodista Javier Ortiz va escriure un dia que a molta gent no li interessava la pau al País Basc... per motius econòmics.

El que és cert és que on hi ha terrorisme es creen unes inèrcies, però em costa creure que fins al punt que hi hagués gent que no en volgués la fi. Ara que, de fet, quan s'ha constatat que s'acabava, semblava que n'hi havia molts que estaven enfadats. Hi ha hagut moltes misèries.

Segons una recent enquesta del CIS, l'opinió pública encara desconfia de la fi del terrorisme. La pot tranquilitzar?

Sí: ha acabat, i de forma definitiva. ETA no és una organització marginal que pugui continuar actuant per si mateixa si li falta la base social que tenia, que era una base social seriosa, de classe mitjana. Aquesta base li ha dit que pari, i ha parat. A part que ja no estava tampoc per a gaires gestes, estava bastant acabada. Però tornar seria ara tornar contra la seva gent, i això no ho farà.

Durant el procés de pau en què va participar -des del 2000 fins a l'atemptat de la T4- va sentir suport del Govern de Zapatero?

Bé, el que sentia era interès, per veure si era cert, si en sortia alguna cosa... però sense gran entusiasme. Això sí, Zapatero se la va jugar, va creure que la seva missió era fer la pau, i miri, ara que tothom el posa a parir, almenys el bascos li hauríem de reconèixer.

Què va pensar quan es va assabentar de l'atemptat a la T4?

Vaig tenir la sensació que tot s'havia acabat. Però en aquell moment precisament jo estava amb Otegi, i de seguida vaig tenir la convicció que allò tindria una segona part, i que seria la definitiva.

Pel fet d'estar amb Otegi?

Perquè vaig veure la seva reacció. I en dies posteriors vaig veure la d'HB i vaig entendre que ETA havia perdut la legitimitat enfront de les bases. Per això vaig ser dels més optimistes. Em van dir irresponsable, però tenia raó.

Què vol Mayor Oreja?

Ui, ha dit tantes coses, ha canviat tant. Quan el vaig conèixer no deia coses com les d'ara. Ara ja confon ETA amb el nacionalisme, en tot veu un pla preestablert per trencar Espanya, etc. Em penso que té una mena de paranoia. Tot plegat és una gran contradicció amb el fet que quan va ser ministre, amb el pacte d'Estella no només van parlar amb ETA sinó que pràcticament van desmantellar els serveis d'informació al País Basc. De fet, després d'Estella hi va haver una terrible ofensiva d'ETA.

Tenint això en compte, no creu que els acords i l'acostament del PSE al PP basc han sigut un error?

No, perquè en aquell moment era fonamental un canvi polític al País Basc. La societat estava tan feta a l'statu quo, que necessitava un revulsiu, una catarsi, i aquesta era que els nacionalistes perdessin el govern. I em penso que va tenir influència en l'evolució del conflicte, perquè van veure que després de tot el que feien, havien aconseguit que ni tan sols governés la dreta nacionalista.

Però ara ja es parla d'una propera majoria abertzale al Parlament basc. Què suposaria?

També ara tindrien majoria si Batasuna no hagués estat prohibida. L'actual situació ha enxampat el Govern espanyol en orsai i el govern basc també sense gaire entusiasme, i era previsible que provoqués certa marea nacionalista. Això va com va. També els socialistes fa quatre anys ens menjàvem el món, i ara estem com estem. I a ells els passarà igual. En resposta a la seva pregunta: no em preocupa gaire.

Abans parlava d'Otegi, amb qui vostè va tenir força converses. Què li sembla que estigui a la presó?

Crec que hauria d'estar al carrer. Ja sé que hi ha unes normes, que la llei s'ha de respectar i tal, però se'l va posar a la presó en un moment donat acusat d'estar reorganitzant ETA, quan estava fent el contrari, estava assentant dins l'esquerra abertzale la idea que era ella la que havia de dirigir la política, i que ETA s'havia de sotmetre al que digués. No entenc per què continua a la presó, penso que en bona part es deu al seu nom i cognom. A Espanya estem pendents que qualsevol decisió sigui motiu d'escàndol als diaris. I els polítics i jutges no s'atreveixen a prendre decisions que els puguin perjudicar a la premsa.

Un exemple d'això és la polèmica sobre l'acostament de presos?

No entenc per què no els han acostat. L'allunyament es va fer al seu dia per facilitar la reinserció, i la situació actual no té res a veure amb aquella. Per tant, allò lògic seria ara acostar-los. No cal tocar les campa?nes per fer-ho, és una cosa que ja havia d'estar feta i potser no ens n'hauríem ni d'haver assabentat. Però efectivament, hi ha tanta por a les crítiques que pu?guin sortir a la premsa que el Govern ho té paralitzat.

S'ha sentit sempre amb el suport del seu partit, el PSE?

Potser és que jo sempre he viscut allà i notava que alguna cosa passava. Sembla una tonteria, però m'ho feien veure detalls com el de persones que coneixia de l'institut i portaven 30 anys girant-me la cara al passar, de cop em saludaven. I després ho vaig confirmar en les converses amb Batasuna i amb ETA. Al final et tornes tan fanàtic com ells.

Home!

Ho dic en el sentit que quan agafes la presa no la deixes anar. M'era igual que em posessin a parir, jo estava obssessionat amb què les coses havien de ser així. I així han sigut.

Concretaré més: el lehendakari s'ha posicionat amb prou força en favor d'aquest procés?

Bé, el lehendakari té responsabilitats, i no pot dir alegrement segons què si no n'està segur. I realment tenia motius per a la desconfiança. Hi va haver un moment que jo sabia segur que ETA deia la veritat, però no tothom tenia aquesta proximitat. No em sento desautoritzat pel lehendakari, crec que les crítiques me les feia perquè pensava que jo m'estava cremant inútilment. Al cap i a la fi, a mi al final el partit tampoc no m'importava, jo estava posseït per la idea d'acabar la guerra.

Quina fitxa ha de moure ara el Govern Rajoy?

No té grans coses a fer. Seria suficient que no espatllés res i ajudés una miqueta. Però el seu paper a l'oposició va ser tan decepcionant que va aconseguir paralitzar el PSOE i, indirectament, el govern basc. Aquesta paràlisi de les institucions ha fet que la fi del terrorisme hagi aparegut davant la gent com una victòria dels terroristes. L'última part del procés ha sigut bastant penosa per part de les institucions.

Brian Currin va dir quan li van preguntar si era just que els presos de l'IRA fossin alliberats a canvi de l'entrega d'armes: "No estem parlant de justícia sinó de donar a totes les parts l'oportunitat de comen?çar de nou, s'ho mereixin o no". Vostè excarceraria els presos a canvi del lliurament d'armes?

Els presos sortiran, però com surten els presos: havent complert el que diu la llei, acollint-se a les mesures establertes, etc. El pres alguna cosa ha de fer. És un problema que ningú sap ben bé com resoldre. El Govern voldria aplicar al conjunt d'ETA el mateix procés dels qui en van renegar, i és un error, ja que per dignitat no s'hi voldran acollir. D'altra banda, ETA i Batasuna no voldrien sortides individuals, però en bloc no és possible. Ara bé, hi ha també sortides individuals que són mig col·lectives si se'ls aplica la mateixa fórmula.