El creixement, l'ocupació i la introducció de reformes en el pacte europeu d'austeritat es troben entre els principals objectius del president electe de França, el socialista François Hollande, qui ja ha rebut el missatge d'Alemanya que aquest acord fiscal no és renegociable. Precisament, una vegada hagi pres possessió com a cap d'Estat de França el proper dia 15, Hollande viatjarà a Alemanya, on la cancellera federal, Angela Merkel, va assegurar que el rebrà "amb els braços oberts", encara que va insistir que el pacte fiscal no és renegociable, com cap altre tractat europeu després d'uns comicis en un país, "perquè, si fos d'aquesta manera, no es podria treballar a la UE".

Merkel, qui va tenir en el president sortint de França, el conservador Nicolas Sarkozy, un gran aliat, va destacar que Alemanya treballarà amb Hollande "intensament" a la recerca d'una fórmula per "aconseguir a la vegada una consolidació pressupostària i un creixement sòlid", ja que "l'un no pot funcionar sense l'altre".

I és que ahir mateix, després de conèixer-se la seva victòria a les urnes, el candidat socialista va destacar la seva intenció de donar a la construcció europea una dimensió de creixement i ocupació i, hores després, va destacar que el seu triomf electoral suposa "un canvi per a Europa".

Hollande vol plantejar a Merkel una reforma del tractat europeu signat a principis de març que inclogui mesures de reactivació econòmica, com a contrapès al rigor pressupostari. A més de fer-ho amb Merkel, el president electe es reunirà properament amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, per discutir una agenda basada en el creixement i l'ocupació.

Sobre això, el comissari europeu d'Ocupació i Afers Socials, Laszlo Andor, va afirmar que la campanya electoral d'Hollande ha contribuït que en la política europea es "posi molt més èmfasi en el creixement i l'ocupació".

Juntament amb el creixement, el treball, el pacte europeu i les polítiques socials, el candidat socialista durant la campanya electoral ja havia anunciat la seva intenció d'avançar a finals d'aquest any la retirada de les tropes franceses de l'Afganistan, assumpte del qual el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, preveu parlar aviat amb el proper president francès.

Per altra banda, el diputat socialista d'origen català Manuel Valls és el preferit dels francesos per ser nomenat primer ministre, per davant de la líder del Partit Socialista (PS), Martine Aubry, segons un sondeig publicat pel diari Le Parisien. Valls, alcalde d'Evry (sud de París), nascut el 1962 a Barcelona, és el preferit per al 26% dels francesos, encara que no és l'elegit pels electors d'Hollande, entre els quals només rep el suport del 18%.

El predilecte dels votants d'esquerres és el president del grup parlamentari socialista i alcalde de Nantes (oest de França), Jean-Marc Ayrault, amb el 30% d'adhesions, encara que el diputat només és tercer quan es pregunta al conjunt dels francesos, amb el 18%. Aubry és segona en les preferències tant si es pregunta tots els ciutadans (1%) com entre els d'esquerres (28%).

Tant Valls com Aubry van participar a les primàries amb les quals els socialistes van elegir el novembre passat el seu candidat a la Presidència, en les quals finalment es va imposar Hollande.

Altres noms esmentats per al lloc de cap de Govern són el de l'exministre Pierre Moscovici (11%), director de la campanya d'Hollande, l'exprimer ministre Laurent Fabius (8%) i el responsable del programa econòmic del candidat, Michel Sapin (6%). El president electe no ha revelat qui serà el seu primer ministre, encara que en successives entrevistes ha assegurat que haurà de ser algú "que conegui bé l'Assemblea". Divendres passat va afirmar que el nom de l'elegit "dependrà de l'amplitud de la victòria", sense donar més detalls.

El sondeig de Le Parisien també revela que el 35% dels francesos es mostra disposat a votar pel PS en les legislatives de juny, davant del 33% que afirma que votarà per la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP), el 17% per l'ultradretà Front Nacional (FN) i el 10,5% pel Front d'Esquerres.

Paral·lelament, Sarkozy no participarà en la campanya per a les eleccions legislatives, segons va confirmar el secretari general del seu partit, la UMP, Jean-François Copé. Copé no va voler avançar si el president sortint es retirarà completament de la política, com havia assenyalat fa unes quantes setmanes, però pel que sembla Sarkozy ja ho hauria anunciat als seus col·laboradors.

"Em resulta difícil parlar en el seu lloc", però en qualsevol cas "el meu vincle amb ell seguirà sent molt fort", va comentar el número 1 de la UMP, que va avançar que de cara als comicis legislatius del 10 i del 17 de juny "farem alguna cosa col·lectiva".

Per part seva, el cap del Govern, Mariano Rajoy, va afirmar que la seva "obligació" és col·laborar amb el president electe francès i el va felicitar i li va desitjar sort per telèfon, encara que el PSOE li va demanar un pas més i el va instar a sumar-se al seu discurs a favor del creixement a la UE.

Reaccions a Espanya

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va mostrar la satisfacció del seu partit per la victòria d'Hollande en veure en el socialista gal "una esperança per sortir de la crisi amb polítiques econòmiques diferents". Davant del seu entusiasme, Rajoy va preferir la prudència: "La meva obligació és entendre-m'hi i intentar fer coses conjuntament en benefici de França, d'Espanya i d'Europa", va manifestar, convençut que el discurs d'Hollande i les receptes d'austeritat de Merkel són "perfectament compatibles".

En una breu conversa cordial, Rajoy va confiar que els dos països mantindran el clima de col·laboració i confiança que ha presidit les relacions bilaterals i el seu treball en el si de la UE. En aquest context, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díez, es va mostrar convençut que la col·laboració en matèria antiterrorista seguirà sent "exactament igual de magnífica i esplèndida".

Pel que fa a Catalunya, la Generalitat va preferir veure també un missatge de "certa esperança" en la victòria d'Hollande. El portaveu del Govern català, Francesc Homs, va considerar important que els líders europeus comencin a canviar de discurs perquè més enllà de les "necessàries" mesures d'austeritat és "urgent" engegar iniciatives que afavoreixin el creixement. Més radical va ser la reacció d'ICV, el secretari general del qual, Joan Herrera, va estimar que la victòria d'Hollande servirà per "acabar amb el disbarat de l'austeritat".