a

les deu del matí del 14 de maig 1962, el príncep Joan Carles i la princesa Sofia es casaven a Atenes. Hi va haver dos ritus. El primer, catòlic, a la catedral de Sant Dionís. El segon, ortodox, una hora més tard, a la catedral de Santa Maria. 45.000 clavells vermells i grocs, portats expressament de València i Catalunya, adornaven els temples. Aquell enllaç va portar a la capital grega la concentració més gran imaginable de les testes coronades: més d'un centenar de membres d'una trentena de monarquies, entre ells la reina Victòria Eugènia o Rainier de Mònaco amb Grace Kelly.

El nuvi portava uniforme de tinent d'infanteria. La núvia, un disseny de Juan Dessés, que es conserva al Palau Reial d'Aran?juez, de lamé de plata, cobert de tul i encaix de Brussel·les, i una cua de cinc metres que sortia de les espatlles amb un plec central tipus Watteau. Al cap, una corona de diamants de línia hel·lènica, regal de la seva mare, la reina Federica.

El banquet va tenir lloc als jardins del Palau Reial. Hi va haver còctel de llamàntol, suprema d'au amb verdures i salsa d'estragó, foie gras en gelatina, fruites variades, gelat de moca i un pastís nupcial, de quatre pisos. Després, els nuvis van iniciar un viatge al voltant del món.

Però la història havia començat abans. És ja gairebé mític el creuer que la reina Frederica de Grècia va organitzar a bord del iot Agameón l'estiu de 1954. La seva intenció era digna de Celestina: que cent deu joves, membres casadors de les cases reials europees, es coneguessin. En aquesta coberta es? ?produi??ria la primera trobada entre la princesa Sofia de Grècia i Joan Carles de Borbó, quan encara eren uns adolescents.

Sofia "era una noia seriosa, disciplinada, tenaç. Discretament extravertida a causa de la seva timidesa, però molt agradable en el tracte. Parlava grec i anglès. Li agradava llegir, escoltar música, ballar", explica Màrius Carol a Un té en el Savoy. Sempre s'ha dit que aquella primera vegada no hi va haver química i que a la Reina el seu futur marit li va semblar una mica gamberro. Però hi va haver més trobades, i el 8 de juny de 1961 van coincidir a Londres al casament dels ducs de Kent. El príncep va exercir d'acompanyant de Sofia. Segons s'explica en el relat de Carol, la princesa "va sentir aquella tarda "l'estrebada de l'atractiu" -segons les seves pròpies paraules- i va voler allargar la sobretaula, demanant una altra tassa de te". El te de l'hotel Savoy de Londres, que dóna títol al llibre.

Aquest mateix estiu, el príncep Joan Carles i els seus pares van passar uns dies a Corfú amb la princesa Sofia i la família reial grega. El casament es va anunciar el 12 de setembre simultàniament a Atenes i Estoril. Diuen que la reina ha confessat que el rei no li va demanar la mà segons els cànons, sinó que li va llançar una caixeta amb un anell dins.

Hi havia un problema: la princesa era ortodoxa, un fet sense precedents en la història d'Espanya. La reina Victòria Eugènia, anglicana, es va convertir. A més, no hi havia hagut reines no catòliques des dels reis gots, tal com explica Fernando Rayón al seu llibre La boda de Juan Carlos y Sofía. "Per entendre tot aquest embolic -paraules de la Reina a Pilar Urbano- cal tenir en compte el que s'escrivia de mi a diaris espanyols i el que va arribar a dir algun membre del consell reial, sobre que jo era una heretge. Jo, una heretge! Sí, per a molts catòlics ho era, però ningú va dir quina era la meva heretgia". Al final, tot va solucionar-se amb la doble cerimònia, prèvia autorització del papa Joan XXIII.

Poc després del primer aniversari de casament, el 20 de desembre de 1963, naixia la primera filla de la parella, la infanta Elena. Divuit mesos més tard, el 13 de juny de 1965, ho feia la infanta Cristina i el 30 de gener de 1968, l'únic fill home, Felip. El 22 de novembre de 1975 els Prínceps, Joan Carles i Sofia, van ser proclamats reis d'Espanya al palau de les Corts. I va començar una nova etapa en la història d'Espanya.

Després van venir els casaments dels fills. La primera, Elena, després Cristina i, en últim lloc, l'hereu. La família va créixer i van arribar als vuit néts: Elionor i Sofia, filles dels Prínceps d'Astúries, Froilà i Victòria, fills de la infanta Elena i Jaime de Marichalar; i Joan, Pau, Miquel i Irene, fills de la infanta Cristina i del seu marit, Iñaki Urdangarin, ducs de Palma.

Però també els problemes. El primer disgust familiar va ser el divorci de la infanta Elena. Després la salut del monarca es va col·locar en el punt de mira, sobretot arran de l'operació d'un nòdul al pulmó, a la qual s'hi han sumat les intervencions a les cames i maluc. L'última, arran d'una caiguda quan el Rei es trobava de caça a Botswana, va esdevenir un escàndol pel qual Joan Carles I es va disculpar davant el poble espanyol. Però sobretot la família reial s'ha ressentit per la imputació d'Iñaki Urdangarin. Així les coses, les noces d'or dels Reis no arriben en un bon moment. La Casa del Rei va anunciar que no hi haurà celebració i es va limitar a repartir un CD de fotos.