El Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar Espanya en la seva decisió d'il·legalitzar el 2008 la formació Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca (EAE-ANB), amb una sentència en la qual considera que aquest grup constituïa "un perill per a la democràcia". Amb aquest dictamen es tanca a Estrasburg el cicle de sentències per demandes de partits que donaven suport a ETA i van ser il·legalitzats o van veure les seves llistes electorals anul·lades (Batasuna, HB, ANB i altres agrupacions electorals), i a totes elles, sis en total en menys de tres anys, s'ha donat la raó a Espanya.

En aquest darrer cas, es defensa que la dissolució d'ANB portada a terme pel Tribunal Suprem era "necessària en una societat democràtica" amb la finalitat de "mantenir la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres".

"Els seus projectes polítics contradeien el concepte de societat democràtica", indica el text que es va conèixer ahir, en el qual també es veu raonable concloure, tal com ho va fer el Suprem, "que existeixen llaços entre el partit demandant i Batasuna/ETA", inclosa una relació financera.