L'empresari Àngel Sanchis Perales, l'home de les finances d'Aliança Popular en temps de Manuel Fraga, va reconèixer al Congrés dels Diputats que entre els anys 1982 i 1989 es va aplicar en la tasca de "demanar" i "recaptar" entre particulars i empreses privades per al partit. Ho va confessar durant la seva compareixença, el desembre de 1994, davant la Comissió de Partits Polítics que investigava el cas Naseiro, escàndol de finançament del PP que va esquitxar, entre d'altres, Sanchis Perales i que va ser arxivat quan el Tribunal Suprem va invalidar les cintes en les quals es va basar la instrucció del jutge.

L'excomptable va reconèixer en la seva declaració davant els diputats que l'economia del principal partit de la dreta no era "massa bona". "El poder, i la capacitat d'agrair, la tenen vostès", li va etzibar llavors al socialista Fernando Gimeno. Per això, ell havia de recollir "donatius" dels empresaris que col·laboraven amb el PP, va explicar Sanchis Perales, qui va reconèixer aquell dia el que en aquesta mateixa comissió havia negat el gallec Rosendo Naseiro. Això sí, no va voler revelar detalls de la tresoreria dels populars. Només passava comptes amb "don Manuel", va sentenciar, per proclamar la seva devoció pel president fundador del PP.

Sanchis Perales està avui a l'ull de l'huracà per haver servit la seva empresa -La Moraleja- i la seva finca a l'Argentina com a presumptes destins d'una part dels diners desviats per Luis Bárcenas des d'un banc suís. A la segona meitat dels vuitanta i principis dels 90, va ser un dels homes forts d'AP a Espanya i València. El 1986 va encapçalar la llista al Congrés per aquesta circumscripció i el 1989 va renovar l'acta de diputat, en aquest cas per Madrid. El 1993, no va seguir de parlamentari, però el president del PP, José María Aznar, no el va deixar sol. Sanchis Perales va ser nomenat assessor del grup parlamentari amb una retribució de 400.000 pessetes, l'equivalent a 2.400 euros