Els islandesos han decidit retornar el poder al centredreta, al partit que amb les seves polítiques neoliberals va precipitar el col·lapse econòmic durant l'octubre de l'any 2008. La victòria registrada durant les eleccions legislatives del passat dissabte, previsiblement frenarà també el procés d'adhesió d'Islàndia a la Unió Europea.
La fins ara oposició va aconseguir un triomf clar en les eleccions legislatives amb el 51,1%, i 38 dels 63 escons de l'Althingi -el Parlament islandès-, quan es portava escrutat gairebé el 98% dels vots. Pel que fa a la coalició d'esquerra que governava des de l'any 2009, aquesta va perdre la meitat dels seus suports, i l'Aliança Socialdemòcrata va passar de ser la força més votada a baixar fins al tercer lloc.
Pel que fa al conservador Partit de la Independència, tradicional dominador de la política islandesa, havia aconseguit remuntar durant les darreres setmanes i finalment va obtenir el 26,7% dels vots, tres punts més, i un total de 19 escons.
Amb el mateix nombre d'escons però amb dos punts percentuals menys va quedar el Partit Progressista, el seu històric aliat i gran triomfador dels comicis, amb un 10% dels vots totals i una desena de diputats més que l'any 2009. No obstant això, aquest partit va patir un lleuger mal gust de boca, tenint en compte que les enquestes el donaven com a guanyador fins no fa molts dies.
Els dos partits es van veure afavorits pel descontentament dels islandesos amb el Govern, que malgrat estabilitzar les finances va pagar els efectes socials del dur programa d'ajust imposat pel Fons Monetari Internacional (FMI) per rescatar el país islandès.
Promeses sense resultats
El gabinet dirigit per la primera ministra socialdemòcrata, Jóhanna Sigurdardóttir, no va ser capaç de portar endavant cap de les seves grans promeses, com ara la reforma de la política de quotes de pesca o la nova Constitució impulsada per una iniciativa popular.
La postura del Govern en el litigi per les indemnitzacions a estalviadors estrangers per la fallida del banc Icesave i les seves disputes internes, que van provocar que acabés la legislatura en minoria, tampoc van ajudar a augmentar la seva popularitat.
Els socialdemòcrates van perdre gairebé 17 punts i 11 escons per baixar al 12,9% i 9 diputats. Una mica menys acusada va ser la caiguda del seu soci de coalició, el Moviment d'Esquerra Verda, que va obtenir el 10,9% i 7 seients al Parlament, la meitat que quatre anys abans.
"El Partit de la Independència ha estat cridat de nou", va dir el seu líder, Bjarni Benediktsson. Qui serà previsiblement el proper cap de govern va parlar de noves inversions, de crear ocupació i de creixement econòmic.
