El nou primer ministre italià, Enrico Letta, va anunciar que viatjarà immediatament a Brussel·les, Berlín i París per promoure mesures a la Unió Europea (UE) que impulsin el creixement econòmic sense comprometre l'equilibri pressupostari. Durant el seu discurs d'investidura a la Cambra dels Diputats -que ahir li va donar el seu aval-, Letta, del Partit Demòcrata (PD) de centreesquerra, va demanar una major integració a la UE, amb una unió bancària i major unió política, sense les quals aquesta crisi es farà "insostenible".

"Itàlia es comprometrà a identificar les estratègies per arribar al creixement sense posar en risc el sanejament. Europa està en crisi de legitimitat, just quan els seus ciutadans més la necessiten. Fa falta més Europa (...) perquè el destí de tot el continent està unit. No hi ha vencedors ni vençuts", va afirmar el nou primer ministre italià.

Letta, que avui espera rebre el vot de confiança del Senat, va indicar que ja a partir de la tarda començarà a treballar en aquest assumpte i que entre demà i dijous visitarà Brussel·les, Berlín i París per demostrar que el seu Govern és "europeu i europeista".

"Les premisses macroeconòmiques són les de l'euro i el Banc Central Europeu. Només amb el sanejament dels comptes públics Itàlia morirà. Les polítiques per al creixement no poden esperar. No hi ha més temps. Moltes famílies i ciutadans estan sumits en la desesperació", va afirmar el nou primer ministre.

Letta va advertir que aquesta "vulnerabilitat" pot convertir-se en "ràbia i conflicte", com demostra, va dir, el tiroteig registrat diumenge a Roma davant la seu de l'Executiu, en el qual van resultar ferits dos carrabiners (policia militaritzada) i una dona pels trets d'un pare de família desocupat.

Va insistir que "sense creixement i cohesió" Itàlia està perduda i que serà l'ocupació el primer objectiu que tindrà el seu Govern de coalició, integrat per tècnics i membres del PD, del conservador Poble de la Llibertat (PDL) de Silvio Berlusconi i la centrista Elecció Cívica, de Mario Monti.

El primer ministre italià va al·ludir a més al llast que suposa per ara i per a les generacions futures l'elevat nivell d'endeutament públic del país, el 127% del Producte Interior Brut (PIB), un nivell que no vol augmentar, malgrat apostar per reduccions fiscals, sobretot a les rendes del treball.