El jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz, va fixar ahir una fiança de 43.250.000 euros per l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, per fer front a la responsabilitat civil que pugui derivar d'arribar a ser condemnat pels delictes pels quals està sent investigat. A més, li dóna deu dies de termini per abonar-la. Aquesta fiança, que gairebé duplica els 28,1 milions d'euros que demanava la Fiscalia en un inici en augmentar Hisenda la quantitat defraudada, respon a les responsabilitats financeres a què hauria de fer front l'extresorer si finalment és condemnat i és independent de la situació processal de Bárcenas, que roman en presó incondicional des del 27 de juny.

Si no abona aquesta fiança en el termini de deu dies, el jutge decretaria l'embargament dels béns de l'extresorer fins a completar la quantitat reclamada a Bárcenas per delictes fiscals, de blanqueig de capitals, suborn, falsedat documental i estafa processal en grau de temptativa.

Ruz va quantificar que les responsabilitats financeres per tots aquests conceptes pugen a 32.405.119 euros, als quals afegeix el terç legal per al càlcul de la fiança civil, segons destacava l'acte del jutge.

El càlcul s'ha fet tenint en compte els últims informes aportats aquesta setmana per l'Agència Tributària al jutge i que van arribar dies després que la Fiscalia Anticorrupció reclamés una fiança de 28,1 milions el 27 de juny, el mateix dia que Bárcenas ingressés a la presó, tot i que ja va advertir que la quantitat final dependria "dels informes pericials pendents".

Hisenda va augmentar en aquests informes els diners suposadament defraudats per Bárcenas tant en la seva declaració d'IRPF com de Patrimoni els anys 2002, 2003, 2006 i 2007, després de la troballa d'un nou compte a Suïssa a l'entitat Lombard Odier, en què va arribar a acumular 26 milions d'euros -el que va elevar la seva fortuna a 48,2 milions d'euros-, i a això s'afegeixen els interessos de demora.

Respecte al delicte de suborn, a Bárcenas se li imputa haver rebut entre 2002, 2003 i 2007 més d'un milió d'euros en donacions del presumpte cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, vinculades a contractes públics adjudicats irregularment o en consideració al seu càrrec de senador.

Sobre el blanqueig de capitals, Ruz va afirmar que l'extresorer va dur a terme diverses operacions per ocultar l'origen dels diners obtinguts de forma irregular, i pel que fa al de falsedat i estafa processal responen a un intent de Bárcenas de justificar l'adquisició d'uns diners a una operació de compravenda de quadres suposadament inexistent.

Bloqueig dels comptes

L'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (Adade), acusació particular en el cas Gürtel, havia demanat al jutge Ruz que imposés una fiança de responsabilitat civil de 54,5 milions d'euros l'extresorer del PP, donat el "risc real" que posi "en lloc segur" els seus béns. Després de decretar l'ingrés a presó, l'instructor va ordenar el bloqueig dels seus comptes i les que comparteix amb Rosalía Iglesias a Espanya, Suïssa i als Estats Units, de la qual van sortir transferències a comptes de Bárcenas ordenades per la societat La Moraleja, propietat del també extresorer del PP Ángel Sanchis.

Les primeres reaccions van ser les del PP basc. El portaveu del grup popular al Parlament basc, Borja Sémper, va assenyalar ahir que li fan "fàstic" tots els casos de corrupció protagonitzats per polítics "militin en el partit que militin" i es diguin "cas Bárcenas o Magdalena Álvarez", fent referència també al cas dels ERO fraudelents. Sémper també va demanar una acció judicial "ràpida i contundent" perquè "no hi ha temps a perdre".