Quan el premi Nobel de la Pau Mohammad el Baradei va tornar al seu país el 19 de febrer de 2010 molts van veure-hi la gran esperança democràtica per acabar amb el règim autoritari de Hosni Mubarak.
Ahir, El Baradei, que va renunciar a participar en la carrera presidencial l'any passat, el vencedor de la qual va ser l'islamista Mohammad Mursi (enderrocat el passat dia 3 per un cop d'Estat), ha donat finalment un pas a l'enfront de l'assumir la direcció del Govern interí, encara que el seu prestigi i popularitat al país han minvat molt des d'aleshores.
Especial malvolença li guarden els islamistes, el que sembra dubtes sobre la seva capacitat de congregar un Executiu d'unitat nacional al voltant a la seva persona.
Jaled Hàixim, seguidor del deposat president Mohammad Mursi, va resumir fa uns dies el sentir a les files islamistes: "Si El Baradei rep algun càrrec, primer ministre o el que sigui, no sé què passarà. Les nostres manifestacions són pacífiques, però en aquest cas no sé què passaria. On estava aquest home durant la revolució?".
La seva sorprenent retirada de la carrera presidencial l'any passat va deixar els revolucionaris laics i liberals de la plaça Tahrir sense el seu favorit, un home sense carisma al carrer però respectat per les seves conviccions i el seu currículum.
Amb tot, és més que probable que El Baradei no estigués aleshores cridat a convertir-se en el primer president d'Egipte elegit a les urnes.
La seva figura poc atractiva i una mica fugissera mai ha arribat a calar al carrer, que el percep en ocasions com un foraster, més pendent d'atendre assumptes fora del país -per a molts és l'home dels EUA- que a escoltar les penes de l'egipci del carrer.
També ha estat refractari a l'exposició pública i a l'escrutini dels mitjans de comunicació, on és coneguda la seva escassa disposició a les entrevistes.
No obstant això, la seva resposta al règim del president Hosni Mubarak (1981-2011) quan la revolució no era més que embrionària, i la seva hostilitat a la Junta Militar que va assumir el poder durant la transició li van comportar el suport de la minoria liberal i laica a Egipte.
En una pirueta del destí, són els mateixos militars que abans ?desa?creditava els qui li han servit en safata de plata el regal enverinat de portar el timó del govern d'un país dividit, trencat econòmicament i en risc d'esclat de la violència.
Però abans que a la seva labor opositora a Egipte, El Baradei deu la seva popularitat a la seva labor com a director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (1997-2009), que li va atorgar l'atorgament del Nobel de la Pau en reconeixement als seus esforços "per prevenir que l'energia nuclear sigui utilitzada amb fins militars".
