L'extècnic de la CIA Edward Snowden, atrapat a la zona de trànsit de l'aeroport moscovita de Sheremétievo des de fa més de tres setmanes, podrà entrar a Rússia i fins i tot desplaçar-se lliurement pel país en els propers dies, va anunciar el seu assessor legal rus Anatoli Kucherena. El paper que li obre les portes de Rússia al fugitiu de la Justícia nord-americana és el rebut del Servei Federal de Migració (SFM) de la seva sol·licitud.

Kucherena, membre de la Cambra Pública de Rússia, un òrgan consultiu adjunt al Kremlin, va expplicar que l'SFM "té set dies per emetre el document", termini que va començar a comptar dimarts, quan va presentar la sol·licitud d'asil. Segons el lletrat, Snowden no descarta demanar més endavant la nacionalitat russa, encara que també estudia la possibilitat d'abandonar el país en el futur.

En un altre ordre de coses, el programa de espionatge dels serveis secrets dels Estats Units Prismva ser utilitzat també per l'exèrcit alemany a l'Afganistan per prevenir atacs terroristes, segons un document secret de l'OTAN a què ha tingut accés el diari alemany Bild. Segons aquest document, el comando de l'exèrcit alemany desplaçat a l'Afganistan va ser informat de l'existència d'aquest programa per interceptar comunicacions el setembre de 2011 per poder millorar el treball a zones conflictives.

Paral·lelament, el centre d'escoltes britànic, conegut com a GCHQ, no va violar la llei en accedir a un programa secret dels EUA per obtenir informació privada dels principals servidors d'internet, va informar un comitè parlamentari del Regne Unit. El Comitè de Seguretat i Intel·ligència de la Cambra dels Comuns, que supervisa la tasca dels serveis secrets britànics, va divulgar un informe en el qual manifesta la seva conformitat amb el treball del GCHQ en utilitzar informació facilitada pels EUA, que considera compleix amb la llei.

Finalment, el ministre d'Exteriors de Bolívia, David Choquehuanca, va indicar que el seu Govern analitzarà les disculpes presentades per Espanya per l'incident aeri patit a principis de juliol pel president del país, Evo Morales, si bé va afirmar que les mateixes són "suficients".