L'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va demanar la nul·litat de la decisió del Tribunal Constitucional per la qual li va denegar l'empara contra la seva condemna en el cas Gürtel per la militància política del seu president, Francisco Pérez de los Cobos, que va participar en el seu recurs.
Els advocats de Garzón consideren que "l'aparença d'absència de l'obligada imparcialitat subjectiva" de Pérez de los Cobos "és clamorosa", ja que en el recurs d'empara que va presentar davant el Constituciinal es qüestionava la seva condemna per unes escoltes acordades per l'aleshores jutge "en una investigació criminal dirigida contra dirigents i membres del PP".
El mes de novembre passat, el Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs d'empara que va presentar davant aquesta instància el jutge Garzón contra la condemna a onze anys d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem per ordenar intervenir les comunicacions que diversos dels imputats en el cas Gürtel van mantenir a la presó amb els seus advocats.
Per part seva, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va recordar que la presència d'exmilitants de partits polítics a òrgans constitucionals s'està donant "des de fa moltíssim temps" i va assegurar que impedir-ho suposaria una limitació de drets fonamentals.
Gallardón es posa d'exemple
Ruiz-Gallardón va assegurar que "haver militat en un partit no inhabilita per a l'exercici d'un càrrec de responsabilitat". El ministre, que es va posar com a exemple d'aquesta situació en recordar que va suspendre la seva militància política quan es va incorporar a la carrera fiscal i que la va reprendre quan va demanar l'excedència, va recordar que hi ha múltiples exemples al propi Tribunal Constitucional, Consell d'Estat i Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
"Aquesta és la realitat sobre la qual ha operat el nostre sistema democràtic i en cap moment el fet d'haver militat en un partit polític s'ha entès que pogués ser objecte o causa de recusació", va insistir Ruiz-Gallardón.
