Dijous es va produir el que ja tots donaven per inevitable, la petició de protecció per bancarrota de la "Motown" per un deute de 18.500 milions de dòlars, la suspensió de pagaments municipal més greu de la història nord-americana, si l'autoritza la justícia.

"La bola de conseqüències que Detroit ha acumulat durant dècades finalment ha acabat amb la ciutat en un tribunal federal de bancarrota; era alguna cosa ine?vitable", obria l'endemà l'editorial del diari local Detroit News.

Detroit ha estat víctima d'un cercle viciós provocat per l'agonia progressiva de la indústria manufacturera, que va disparar un ?èxo?de poblacional, que al seu torn va enfonsar els ingressos municipals i, finalment, acompanyat de casos de corrupció, obligarà que els creditors assumeixin unes quitances de fins al 90 % i devaluar les pensions estalviades pels funcionaris municipals.

Des dels anys 50, quan Detroit estava a la cresta de la seva particular onada de prosperitat després de diverses dècades de creixement gràcies a Ford i General Motors, els 1,8 milions d'habitants, la majoria de classe mitjana acomodada, posaven la ciutat al nivell d'altres com Nova York.

Edificis com Book Tower, l'Estació Central de Corktown, el United Artist Theater o un gran nombre de referents de l'arquitectura art-déco, no són ara més que una mostra fantasmagòrica del llustre perdut.

Amb 700.000 habitants, al voltant d'un 60 % menys que en els nivells dels anys 50 i amb gairebé un terç que viuen per sota del llindar de la pobresa, l'Ajuntament de Detroit no ha vist una altra sortida que reestructurar el seu deute i demanar una suspensió de pagaments històrica.

La ciutat, administrada des del març pel gestor estatal Kevin Orr, podria veure's obligada a vendre molts d'aquests monuments arquitectònics en decrepitud o desfer-se d'una impressionant col·lecció d'art que inclou obres de Tintoretto o Matisse i que podria arribar, en el seu conjunt, als 2.500 milions de dòlars, segons càlculs del Detroit Free Press.

Mentrestant, els autobusos públics poden tardar a arribar a la seva parada més d'una hora, no hi ha suficients ambulàncies per atendre emergències i els bombers han d'evitar en la mesura del possible utilitzar escales hidràuliques perquè no hi ha diners per certificar la seva seguretat.

Les zones verdes que no han tancat i s'han rendit a la mala herba es financen, de la mateixa manera que els museus, amb aportacions dels veïns de la més acabalada zona suburbana que envolta a la depauperada Detroit. El crim s'ha disparat a la ciutat fins a tal punt que poden veure's negocis de caçarecompenses, dels pocs que semblen florir en una ciutat plena d'aparadors trencats.

L'aïllada prosperitat de Detroit està limitada a les gegantines torres de vidre de General Motors, que manté a ribes de l'estret que uneix el llac Erie i Huron, la seu de l'empresa mundial del motor més gran, i a l'estrany ambient dels casinos del barri grec de Greektown.

"El que li ha succeït a Detroit no és molt diferent del que li va passar a la vella Alemanya de l'est: la regió va perdre la seva racionalitat econòmica i els joves se'n van anar. A Detroit no hi hagut suficient gent per pagar el llegat de deute que van deixar", va indicar ahir en un comentari l'economista Edward Hugh.

Detroit ha sumat a la traumàtica reconversió industrial la gestió dolenta, amb 20 anys sota la batuta de Coleman Young, que abans de la seva sortida el 1994 no va poder batallar amb les crisis, el crim i els conflictes racials que van posar les bases de l'èxode i el declivi.

Després de Young, el nou alcalde, Dennis Archer, va decidir millorar els comptes amb l'arribada de casinos, desenvolupament immobiliari i nous estadis de futbol americà i beisbol, però no van aconseguir recuperar l'economia municipal.

Entre 2002 i 2008 la ciutat es va acostar definitivament a la ruïna sota la gestió de l'alcalde Kwame Kilpatrick, plena d'acusacions de corrupció rampant i escàndols que el van portar a la presó.

La ciutat, governada ara per ?l'ex?estrella de la NBA Dave Bing, ha posat les seves esperances en inversors com el milionari Dan Gilbert, president del gegant de crèdits al consum Quicken Loans, que vol iniciar colossals projectes immobiliaris als edificis que un dia van donar nom a la "ciutat del renaixement".