El consens humà s'estableix al voltant del materialisme, administrat pels summes capellans científics. L'única religió verdadera es decora sovint d'adherències espirituals o espiritistes. La matèria posseeix un inconvenient capital, no sap estar quieta. El seu moviment incessant s'inicia en les partícules subatòmiques i es transmet a les seves manifestacions més evolucionades. En una de les seves variants més còmiques, aquest moviment es diu sexe.

No portem la velocitat en els nostres gens, sinó en els nostres electrons. Quan executem la mobilitat, competim amb altres porcions de matèria. I sobrevenen les inevitables col·lisions, per la impenetrabilitat que prohibeix a dues masses l'ocupació del mateix espai. Resulta curiós que els xocs d'objectes, sobretot si un d'ells transporta éssers humans, s'anomenin accidents malgrat que operen en obediència rigorosa de les lleis físiques.

La teoria de les col·lisions ha estat ?desen?volupada pel sanedrí científic en tots els estats físics de la matèria. Al marge de la intensitat de les equacions, els xocs es multipliquen quan augmenta el nombre de partícules i la seva velocitat. En la tragèdia ferroviària de Santiago s'ha manifestat dolorosament que el darrer responsable de la xifra de morts es troba en el velocímetre, com a desencadenant i com a agreujant de les conseqüències.

A més velocitat, més morts. Quan Airbus i Boeing van començar a promocionar els seus titans aeris, un filòsof va sentenciar que els nous enginys "només garanteixen que el pròxim accident d'aviació acabi amb 800 morts". Va aixecar una notable polseguera, però es limitava a extrapolar la teoria de col·lisions que governa la velocitat. Paul Virilio ha poetitzat les repercussions subjectives de la rapidesa creixent del transport, que també disloca les ments en una confirmació de la seva entitat material.

La societat s'estremeix exemplarment davant la tragèdia de Santiago, però accepta sense vessar ni una llàgrima col·lectiva els dos mil morts anuals -un Santiago setmanal- en les col·lisions de carretera. El PP identifica fins i tot velocitat amb virilitat, i proposa un augment de les xifres límit que comportarà obligatòriament un augment del recompte de víctimes, no totes votants populars.

La matèria és insensible. L'error, flagrant en les bravates llançades a Facebook pel maquinista del tren estavellat, consisteix a pensar que l'ésser domina la matèria, invencible perquè obeeix lleis cegues. A tota velocitat.